x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • RAMON JORDANA
Degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Biòlegs al camp i al laboratori

Actualitzada 06/05/2018 a les 08:50
Biòlegs al camp i al laboratori

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Biòlegs al camp i al laboratori

SEGRE

Existeix un desconeixement important del que és i el que fa la biologia a la nostra societat. És una realitat que sorprèn molt sovint els companys que ens visiten, als quals costa de comprendre la manca de reconeixement social d’una de les disciplines científiques més àmplies i amb una incidència més gran a la nostra vida quotidiana.

Les ciències de la vida són rere gairebé totes les coses que ens preocupen. Els científics que estudien els efectes del canvi climàtic o que lluiten per la preservació de la biodiversitat són biòlegs. I actuen ben a prop de casa nostra, a llocs com Aigüestortes, l’únic Parc Nacional de Catalunya, o els parcs naturals del Cadí-Moixeró, l’espai protegit català amb el nombre més alt d’habitants i d’espècies de flora i fauna d’interès europeu, o al de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya.

Són els biòlegs de bota els més coneguts, aquells que trepitgen el terreny amb l’afany de conèixer la biodiversitat del planeta en tota la seva extensió i de retornar la vida a molts dels indrets on l’activitat humana l’ha posada ben a prop de la desaparició. Els més visibles, però no els més nombrosos. De fet, el 35% dels biòlegs catalans tenen professions vinculades en el sector de la salut i de la recerca sanitària. Una xifra que s’incrementa de forma considerable si hi afegim aquells que es dediquen a la biotecnologia o a la recerca no sanitària.

Són els biòlegs de bata, els que estan fent descobriments cabdals per allargar la nostra vida i millorar-ne les condicions. Persones capaces de fer coses tan prodigioses com tallar una cadena d’ADN i recompondre-la un cop eliminats components capaços de generar malformacions o disparar certs tipus de càncer o d’altres malalties.

Aquests dos extrems ens demostren com s’ha anat fent de complexa la carrera de biologia, amb sortides que, en un dels seus extrems, són encara molt properes al naturalisme del segle XIX, mentre que d’altra banda, i cada com més, acaben per ser una disciplina molt semblant a l’enginyeria. Això ens denota que, molt probablement, no existeix el biòleg, sinó que existeixen moltes classes de biòlegs que a poc a poc van assumint alguns papers radicalment nous, impredictibles una dècada enrere, com experimentar amb cultius cel·lulars.

La irrupció de noves realitats, com l’aplicació del Big Data en el camp de la salut, fa que apareguin noves funcions. De fet, avui dia, la biologia s’està convertint en una de les primeres usuàries de la informàtica d’alt rendiment i en una de les principals generadores de grans volums de dades, la gestió de les quals és un dels reptes de la computació científica. Dades que ens permeten comprendre millor els mecanismes que fan que es desenvolupi una determinada malaltia, o que permeten preveure quins efectes poden tenir certes medicacions en un individu concret. La biologia, com la vida, s’adapta a l’entorn i avui dia ho fa amb l’aparició d’aquesta nova fornada de biòlegs, que no són ni de bota ni de bata, sinó de pantalla i ordinador.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre