Volem i exigim una Lleida neta de simbologia feixista

Què passa a la nostra ciutat? És una ciutat democràtica o vivim en un miratge de democràcia? Es preguntaran el perquè del meu dubte. Segurament deuen haver comprovat que cada cop que sortim al carrer i l’omplim de llaços grocs en homenatge als presos o exiliats polítics, l’ajuntament demostra que té recursos suficients i immediats per treure’ls, així com qualsevol simbologia que cridi en favor de la llibertat o fins i tot de la democràcia. Brigades i recursos comunitaris assumeixen la neteja amb urgència, per silenciar les protestes contra la situació de persones empresonades injustament per la seva manera de pensar, de gent que ha de suportar acusacions falses acompanyades d’un relat que busca articular una violència inexistent per justificar la rebel·lió, o informes tan falsos i manipulats com els delictes, per justificar una malversació inexistent. En canvi, aquest mateix ajuntament s’excusa reiteradament darrere raons dilatòries quan es tracta d’actuar per retirar la simbologia feixista que encara roman als carrers de la nostra ciutat.

En aquesta ciutat no fa més d’un any encara hi havia més de 250 plaques feixistes amb el jou i les fletxes, simbologia i glorificació d’un règim dictatorial i criminal que va sumir el nostre país en 40 anys de foscor i repressió. Recorden l’escala i el tornavís que el nostre alcalde animava a agafar per treure-les? Un insult a la memòria històrica i al record de moltes víctimes que van patir una repressió terrible, també a Lleida. Però van recular i van acabar trobant recursos per fer una primera actuació, que va servir per treure la majoria de símbols. Però encara en queden 35. I la resposta de l’equip de govern com sempre és... hi estem treballant, necessitem l’autorització dels propietaris de l’immoble on s’ubica la placa, s’ha enviat la carta, no podem actuar sense la resposta dels veïns... Els recordo que no són cartells ni missatges, són plaques amb el jou i les fletxes, que simbolitzen i glorifiquen un règim criminal!

L’Ajuntament s’amaga darrere d’una suposada manca de potestat, que no existeix. La Llei d’Hisendes Locals dóna potestat als ajuntaments com el de Lleida a actuar en temes urbanístics i d’habitatge. És més, li atorga potestat de retirar-les de manera unilateral si els veïns no hi estan disposats o no donen resposta. Tot això, reforçat per la Llei de Memòria Històrica, que estipula l’obligació de la retirada de tota simbologia feixista dels carrers, i per la reforma de la Llei d’Habitatge, que defineix les penalitzacions i sancions que es poden imposar a qui no ho compleixi.

Trenta-cinc plaques segueixen insultant la memòria de tots els lleidatans represaliats pel règim franquista, que posen de manifest la lleugeresa en què s’actua en determinats temes en contrast amb la immediatesa que hi ha en altres, com quan s’han de retirar llaços grocs. És la mateixa lleugeresa que ens vol fer veure l’època franquista com un fet passat, votant al Congrés en contra de la reforma de la Llei d’Amnistia perquè es poguessin perseguir els crims del franquisme, delictes de lesa humanitat que els recordo no prescriuen. L’argument? No remoure velles ferides. Les ferides seran velles, però moltes segueixen obertes perquè encara hi ha gent que no ha pogut enterrar dignament els seus morts. S’han de remoure ferides, terres, cunetes i carreteres, buscant els milers de desapareguts que encara resten allí abandonats, enterrats sense nom ni record, sense que les seves persones estimades puguin tancar aquella ferida.

És la mateixa lleugeresa que tapa amb un llençol l’àliga imperial que encara presideix un edifici públic del complex de Gardeny, sense donar-li gens d’importància, ni prendre cap tipus d’actuació per retirar-la definitivament, contravenint de nou la Llei de Memòria Històrica, i els acords presos al Parlament de Catalunya.

Prou de feblesa, comencem a dir les coses pel seu nom. Volem i exigim una Lleida neta de simbologia feixista. Si tenim recursos per retirar els llaços grocs, els hem de tenir molt més per actuar amb fermesa i urgència respecte als símbols feixistes que resten a la nostra ciutat. Que el posin en un museu si volen conservar-los com un record d’una època passada que mai més no ha de tornar, però netegin la nostra ciutat de feixisme. O potser la solució implica col·locar un llaç groc a cada símbol feixista perquè es decideixin a actuar amb fermesa i decisió?