Uns conflictes comercials que perjudiquen a tothom

l’impetuós Donald Trump persisteix en la seva croada unilateral i proteccionista que va trencant les bases de l’ordre polític i econòmic mundial vigent des de 1945.

Va mantenir una actitud displicent amb els seus aliats tradicionals durant la cimera del G7 del 8 i 9 de juny a Quebec. I va tornar a tractar-los amb similar duresa, especialment a Alemanya, en la cimera de l’OTAN celebrada els dies 11 i 12 de juliol passats a Brussel·les. I el dimarts 16

de juliol, es va reunir amb Putin a Hèlsinki. Una inquietant seqüència que podria servir per debilitar encara més les relacions transatlàntiques.

El conflicte comercial entre els EUA i la UE, amb efectes limitats fins ara, continua avançant. El que semblava un mer joc estratègic de Trump per negociar amb les millors cartes una reducció d’alt dèficit comercial dels EUA amb la UE, va desencadenar un carrusel de sancions comercials entre ambdós blocs.

Va començar amb un augment dels drets de duana decretat per Trump sobre l’acer i l’alumini europeu, aplicat a partir de l’1 de juny. Va respondre Brussel·les apujant, a partir del 22 de juny, els aranzels sobre uns dos-cents productes nord-americans, entre els quals, els jeans, les motos Harley Davidson i diversos productes agrícoles.

Però Trump va reaccionar anunciant un increment d’un 20% als aranzels sobre les importacions dels vehicles europeus. Una mesura que impactaria durament en la indústria automobilística europea, principalment d’Alemanya, França i altres països. Que Trump també podria aplicar les indústries de l’automòbil japonesa i sud-coreana molt presents al mercat nord-americà.

Però Trump no només té en el seu punt de mira la UE, el Japó i Corea del sud. També va obrir fronts comercials amb la Xina, el Canadà, Mèxic, Rússia, etc. que poden derivar en un conflicte comercial global que els perjudicarà a tots. També als EUA. A més, infravalora els organismes internacionals com l’OMC, on bloqueja el funcionament del seu òrgan de reparació de controvèrsies comercials en vetar el nomenament de nous jutges.

També les relacions comercials entre els Estats Units i la Xina i la Unió Europea són tenses. El 6 de juliol va entrar en vigor un augment del 25% dels aranzels nord-americans aplicats a una llista de 818 productes xinesos, valorats en 34.000 milions de dòlars anuals, entre els quals s’inclouen materials tecnològics i altres components que s’acoblen a la Xina. Pequín va reaccionar imposant aranzels pel mateix valor, principalment als productes agrícoles dels Estats Units.

I Donald Trump va respondre amenaçant el 12 de juliol d’aplicar pujades aranzelàries del 10 per cent a més productes xinesos per un valor de fins a 200.000 milions dòlars. Persisteix en l’error de creure que les barreres comercials frenaran l’imparable ascens xinès en l’economia global. Però els Estats Units, cada vegada més aïllats, compten amb un mercat intern de 326 milions de consumidors. El gran mercat asiàtic suma uns quatre milions de consumidors que podrien quedar a la mercè de la penetració comercial xinesa.

La posició dels Estats Units pot afavorir un atansament més gran entre la Xina i la Unió Europea. Angela Merkel va visitar Pequín el dilluns 9 de juliol. La Xina és, des de fa dos anys, el primer soci comercial d’Alemanya amb un volum d’intercanvis comercials de 186.000 milions d’euros, superant els 172.600 milions amb els Estats Units. Val a destacar que durant la visita es va firmar, en presència d’Angela Merkel i del primer ministre Li Keqiang, l’acord que obrirà les portes a Seat per produir cotxes a la Xina. La visita de Merkel va ser una avantsala de la cimera Xina-UE que es va celebrar els dies 16 i 17 de juliol a Pequín.

Trump és un home de negocis que sap poc d’història econòmica i gairebé gens de política exterior. I segueix una estratègia de confrontació que prima els seus interessos en la política interior per aconseguir ampliar la seva base electoral en les eleccions parcials nord-americanes que se celebraran el mes de novembre. Però l’elevat dèficit exterior dels Estats Units no és culpa tant dels seus principals socis comercials com del fet que els nord-americans no estalvien prou i es van acostumar a viure per sobre de les seves possibilitats econòmiques.

I l’última reforma fiscal adoptada pel Congrés pot incrementar el consum però també els actuals dèficits pressupostaris del país. I s’oblida que un terç de les terres cultivables dels Estats Units es destinen a produir per a les exportacions agrícoles.

Així, els agricultors que van votar en massa per Donald Trump podrien patir les conseqüències de les seves derives proteccionistes. També, les incerteses sobre el NAFTA i les relacions amb l’est i sud-est d’Àsia poden afectar, a mitjà termini, les cadenes industrials de valor i alentir algunes inversions exteriors i la creació de nous llocs de treball.

Alguns grans grups industrials amb important presència a la Unió Europea i la Xina així com diversos influents lobbies com la Cambra de Comerç dels EUA, han demanat a Trump que reconsideri la seva estratègia. Fins i tot la Reserva Federal (FED) avisava a les actes de la seva última reunió de juny, publicades el 5 de juliol, sobre els riscos associats a la política comercial que poden acabar tenint efectes negatius sobre les empreses i les inversions. Però, malgrat Donald Trump, les empreses continuaran apostant per la Xina.

Tesla va anunciar el 10 de juliol que obrirà una gegantina fàbrica per fabricar cotxes elèctrics a Xangai. Però Trump continua impertorbable. Potser oblida que les guerres comercials se sap quan comencen però no com acaben. I creen unes creixents incerteses i riscos que inquieten els mercats financers i els inversors mentre el preu del petroli es va enfilar aquesta setmana fins als 80 dòlars.