Persona, talent, valors

L’escriptor i filòsof brasiler Paulo Coelho manifestava en una entrevista concedida fa unes setmanes que creu que la societat va cap a un fonamentalisme terrible. Abans, diu, érem més lliures i ara gairebé tot està o bé prohibit o bé és obligatori.

Fins i tot espiritualment, cada persona creu en el seu déu i no accepta els dels altres sense adonar-se que tot va a parar a la mateixa llum. És una reflexió potent d’un Coelho madur i segur dels seus pensaments, que em porta a pensar altra vegada en l’individu, en la persona i en la seva vinculació amb la societat.

El talent individual, la llibertat, el prestigi i el lideratge són valors ben ponderats a la nostra societat? Es potencien prou aquests valors? La intel·ligència, la iniciativa, la individualitat, el coratge, la independència són considerats valors? Aquell nen que prefereix llegir abans que jugar a futbol, veure una sèrie o penjar no sé què a una xarxa social; aquell que pregunta massa a classe i no es confon entre els companys d’estudis en una actitud discreta; aquelles que trien no integrar-se al grup i busquen opcions individuals o simplement diferents, troben el seu lloc?

La meva opinió és que la individualitat i el talent incomoden. És més valorada la integració que el progrés individual. És obvi que tots dos són valors importants. No vull defensar aquí com un mèrit el fet de ser asocial. Al contrari, és molt important veure com cada persona pot aportar a la societat.

Però és un fet que s’ha estès d’una forma diferent d’establir les relacions humanes, moltes vegades basades en les xarxes socials, on es qüestiona i fins i tot es ridiculitza a qui pot tenir talent o prestigi, atacant moltes vegades iniciatives bones per a la nostra societat. Ciceró deia que res existeix que no pugui ser violat.

És bàsic el lideratge dins d’una societat. El lideratge té moltes cares, el cultural, l’ideològic, el mediàtic, el científic, el filosòfic, etc. Cal que les persones amb capacitat de lideratge puguin tenir el seu lloc dins de la societat i que gaudeixin del respecte i dels mitjans per desenvolupar la seva capacitat específica.

La societat sempre sortirà enfortida del talent i el talent no hauria d’incomodar ningú, com moltes vegades sembla que passi. És important que filosofia, ciència, literatura, història de l’art i totes aquelles coses que siguin referent de la intel·ligència en tots els seus aspectes continuïn sent part essencial de la formació de la persona i que sigui acceptat i respectat per la societat, mes enllà de fomentar les coses més materials com tenir roba, cotxes o fer viatges.

Això no és l’únic que importa. Tenim uns valors interiors que cal fomentar i consolidar. La solidaritat, l’esforç, la família, el coneixement, el respecte i molts altres valors fan molt més rica la persona.

Asseure’s a compartir projectes comuns o individuals, escoltar el perquè de coses que no sempre entens i no sempre comparteixes, aprendre a treballar en equip i a reconèixer i a acceptar un lideratge, passar d’una relació de treball a una de molt personal no ha de fer por ni respecte, sinó que hem de pensar que és l’oportunitat de construir i créixer com a persones i d’intentar aportar el que puguem a la societat perquè aquesta sigui millor.

Quantes trobades per compartir experiències, quanta riquesa d’escoltar els altres, d’admirar i entendre les seves iniciatives, d’esperar la propera vegada per aprendre de tots ells, de l’exposició d’idees, d’iniciatives, de parlar d’allò que importa...

Que important i quina gran sort és poder-ho fer. Poder mirar i reconèixer les capacitats dels altres segur que ens fa millors. Retrobem aquestes capacitats. Reconeguem el talent i els valors de cada persona i segur que tots hi sortirem guanyant amb una societat millor.