SEGRE

COL·LABORACIÓ

20-S. En defensa de les Institucions

HISTORIADOR

20-S. En defensa de les Institucions

20-S. En defensa de les InstitucionsSEGRE

Creat:

Actualitzat:

El 20 de setembre de l’any passat, un col·lectiu de servidors públics va actuar, en alguns casos sense la cobertura legal adequada, contra altres servidors públics. Forces armades irrompien contra oficines de diferents departaments, violentant innecessàriament béns i persones en un tràmit d’investigació que volia justificar, fora de tota llei, una condemna implícita. Una maniobra per culpabilitzar els Jordis i tallar les ales als organitzadors del referèndum.

Després vindrien els fets d’octubre, l’1, el 3, el 10, el 27... I arribà un 155 d’efectes més perniciosos d’allò que evidencien les xifres i que patirem força temps. Perquè també han fet mal als ànims i al tramat personal dels funcionaris de la Generalitat.

Paral·lelament, a les manifestacions per la llibertat d’empresonats i exiliats van succeir accions de funcionaris preocupats pels efectes de tot plegat a l’administració i al servei als usuaris com les que feia ADIC, que vol dir Associació en Defensa de les Institucions Catalanes.

Aquí apareix la qüestió: les institucions són els presoners i exiliats? Són els acomiadats pel 155? És tot el sistema públic, ateses les agressions contra el cos de Mossos, la corporació i els ensenyants, entre altres? Cal defensar una Generalitat escapçada que, malgrat això, manté l’estructura vigent fins a les secretaries generals?

S’organitzen de manera voluntariosa i poc estructurada, estil CDR, un seguit de grups com ADIC-Tes, ADICCultura, i tants d’altres. L’ANC i un sindicat hi donen cobertura. Al territori fem mobilitzacions i més endavant ens hi integrem. ADIC esdevé una força notable de treballadors/es públics compromesos amb Servidors.cat i altres col·lectius en xarxa. En alguns s’encén novament l’espurna de la dignitat i la qualitat de servir.

Després de mesos de llaçades, murals, cants i manifestos, es constitueix el govern. Cal dir-ho: els treballadors de la Generalitat entenen que la tardança a constituir-lo té molt a veure amb la repartidora partidista de sempre, un mal endèmic a la nostra administració. Mentrestant, els qui hem sortit a manifestar-nos ens hem sentit orfes de representants (des de caps de servei i directors territorials fins a directors generals) que només s’han tornat a moure, passats massa mesos, per veure si mantenien el seu càrrec. Hem recuperat el Govern, amb els seus organismes i dependències, però no hem recuperat la dignitat i notem una mena de resignada subordinació. La funció pública veu com, tristament, preval l’opció de partits –i de famílies de partits– per restituir i reorganitzar la Generalitat. La repartidora elimina gent valuosa i compromesa i manté veterans de tres legislatures consecutives que no han mogut un dit per res. A més, menysté el territori obviant durant setmanes les delegacions del Govern, més desprestigiades i afeblides encara pel retard, fent evident que no existeix cap intenció de coordinació i transversalitat, quan totes les pautes de renovació de l’administració ho exigeixen.

Podem defensar les Institucions, com a servidors públics interpel·lats pels fets de setembre i octubre del 2017, si passat un any ens trobem el mateix d’abans, sense empenta ni tremp, ni explicació? Si els nous consellers/es es fan la foto amb els de sempre, inclosos els del 155, quan alguns, ingenus, esperàvem l’estímul de treballar per la República i la regeneració de l’administració?

Recordant que tants catalans vam sortir al carrer el 20 de setembre, seria el moment de dir que una majoria de funcionaris són indiferents a la situació, toleren un llacet groc o potser el duen sense esme i continuen en una acció decreixent en la qualitat de la gestió, mediatitzada per polítiques autonòmiques antigues, retallades econòmiques acceptades sense discussió, sense cap valentia política i sense cap consideració territorial. Per aquest viatge no calia empenyorar-nos, ni exposar-nos com a servidors públics, ni esforçar-nos per nous aprenentatges que ningú no ens demanarà mai.

Vist això, i fetes les vacances –això si que és important per a la funció pública!– entenc que el primer aniversari, el 20 de setembre, ha d’explicar per què defensem l’administració al carrer i on calgui. Com l’any passat i com sempre, per defensar de veritat les Institucions i per construir la nova República que volem. Una República on la gestió pública té un paper cabdal, de defensa de les llibertats, de l’equanimitat, la solidaritat, l’honestedat i la transparència, la solvència, la sostenibilitat, l’eficàcia, l’economia i, si pot ser, l’excel·lència.

Gràcies a ADIC i a l’homenatge al 20 i 21 de setembre de 2017. Però desfem-nos dels que només fan punts per als amics del partit. Cal treballar de valent per un nou model de gestió de les administracions públiques per a la República Catalana.

tracking