La hipòtesi de les dos vides: familiar i laboral

Mai he cregut que a les persones que treballem i tenim família se’ns hagi atorgat el privilegi de tenir dos vides, almenys jo no he conegut ningú que en el sorteig “vita-laboral” hagi resultat agraciat amb aquest premi.

L’únic rellevant és que en la nostra doble condició de membres d’una empresa i d’una família, ambdues aportin valor a cada una de les dos suposades vides i en donin com a resultat una que, encara que única, sigui satisfactòria i allunyada de la primera maledicció bíblica que ens condemnava a tots a guanyar-nos el pa –ara la segona també inclou l’aigua– amb la suor del nostre front.

Balanç individual vs. organitzacional

En analitzar la informació sobre els resultats de la conciliació de les suposades vides familiar i laboral, fins i tot la d’aquells autors que van més enllà i afegeixen una tercera vida, la individual, tots fan referència als avantatges que suposa per a cadascuna de les parts. Per al treballador, augmentant la seua qualitat de vida fomentant la coresponsabilitat.

Per a l’empresa, millorant el clima laboral reduint l’absentisme. Encara que ningú no comptabilitza en un mateix compte de l’haver tots aquests avantatges. En cas de fer-ho, presentarien un balanç amb uns resultats extraordinaris que beneficiarien la societat anònima més gran que, malgrat que no té NIF, és l’única a la qual estem afiliats tots. Apostar per la conciliació, classificar i comptabilitzar els avantatges que suposa per a tothom i no per a cada part, és facilitar la implantació de mesures conciliadores. No fer-ho o pensar només en allò de què es beneficia cada una de les parts és impedir avançar en la qualitat de vida de tots.

D’Islàndia al nostre país. Autorealització i excel·lència

Les normes de conciliació donen per resultat l’autorealització personal i són una oportunitat d’avançar en el camí cap a l’excel·lència per a les empreses. Si algun empresari no està convençut que aquestes mesures suposen una millora per a tothom, que esperi i veurà com el canvi climàtic provocat per la temperatura laboral li farà retrocedir a l’etapa de les cavernes.

I és que, en les societats més avançades, el poder està en la seua gent. Bona demostració d’això és el Kvennafrí o dia lliure celebrat aquesta setmana a Islàndia, un país on les dones van decidir apagar l’ordinador, durant dos hores, abans de finalitzar la jornada, ajustant, d’aquesta manera, el rellotge horari al salarial.