x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • XAVIER MAUREL
Economista

Rob Riemen

Actualitzada 17/11/2018 a les 08:56
Rob Riemen

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Rob Riemen

SEGRE

ECONOMIA: L’assagista i fundador de l’Institut Nexus, Rob Riemen, planteja qüestions importants com les utilitats econòmiques, que han d’esdevenir com si fossin importants sacerdots, i afirmen –en llenguatge oracular de xifres i teories– què tenen i què no tenen de valor econòmic, què hauria de ser. Per tant, tenint en compte que la qualitat de vida no es pot comparar en terminis econòmics i científics, l’economia només reconeix quantitats. Tot és un número, per això a l’economia sempre l’únic que compta és el diner.

Democràcia: Thomas Mann definia la democràcia com aquella forma de govern i de societat que s’inspira per sobre de qualsevol altra consideració, en la consciència i en el sentiment de la dignitat de l’home. L’objectiu de la democràcia s’afirma on es troben l’educació, el desenvolupament intel·lectual i la noblesa d’esperit. És el més important: impedir que la democràcia degeneri en democràcia de masses, en la demagògia, l’estupidesa, la propaganda, la vulgaritat i els insults més baixos, caient en el fill bastard de la democràcia: el feixisme.

Populisme i elits: John Adams: “Recorda que la democràcia mai dura gaire. Es desgasta i s’immola. No hi ha una democràcia que no se suïcidarà.” També cal dir que el “populisme”, però, no seria òbviament perdre el temps. I el gran Nietzche va afirmar que les elits dominants són financeres, polítiques, mediàtiques, i esportistes. Representen major poder, influència, més diners, major força i privilegi. En el món de la cultura, el concepte d’“elit” té un significat fonamentalment distint.

Filosofia i cultura: donar compte de l’ànima, assegurar de donar lloc en l’etern. Donar a tots la possibilitat d’anar més lluny de nosaltres mateixos, donar en la llar, en el món de la veritat i la justícia. Cal remarcar que Europa no és, doncs, la política, ni l’economia, ni la tecnologia, no. És, com va ser clarament la sentència del savi Ciceró, la Cultura animi philosophia est. La conjunció de la cultura i la filosofia són a la unitat el que el conreu de l’ànima és a la filosofia.

Europa i economia: en conclusió, diu Rob Riemen, la Unió Europea s’ha convertit, que es diu a la seva europea però que no és sinó econòmica, també citada en termes d’“Ànima” “Cultura”, “Filosofia”, o “Vida de la veritat”, tan inviables o excèntrics com una palmera a la lluna. En el lloc del consum i del compte de l’ànima tenim banalitats com la tecnologia, el renaixement del nacionalisme, la vulgaritat del comerç i l’estupidesa minuciosa dels mitjans de comunicació i de les universitats. Queden, doncs, les necessitats i els poders no repartits, per poder viure per a tots.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre