Punt i seguit

Avui, 4 de març del 2019, deixo de ser diputat al Congrés, del Grup Confederal Unidas Podemos – En Comú Podem – En Marea, per terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran. Un cop publicat al BOE el Decret de dissolució de la XII Legislatura i després de tres anys i escaig, tanco una etapa vital trepidant, intensa i inoblidable.

Lluny queden aquelles primeres setmanes en què aquells diputats i diputades, encara ingenus i un xic despistats, érem blanc dels tripijocs dels agents del bipartidisme. El control de la mesa del Congrés i la voluntat d’ocultar la nostra condició de tercera força estatal –i primera catalana– foren clars exemples. Ben aviat, però, vam copsar el pa que s’hi donava, fins a erigir-nos en el Grup més actiu i treballador, amb número d’iniciatives legislatives i no legislatives i força decisiu per portar el canvi real.

Fent balanç, la transformació que ha estat expulsar per sempre el bipartidisme polític i el turnisme en el Govern de l’Estat, i fites històriques com fer caure el PP del poder i introduir les ulleres del feminisme i de la sostenibilitat en tota la tasca legislativa, queden al nostre haver. La reforma i democratització del govern del Poder Judicial, que expulsa el presidencialisme, o del Consell de seguretat nuclear, amb la introducció de la lluita contra el canvi climàtic com a referent, la pujada del salari mínim interprofessional, la restauració de la sanitat universal, l’ampliació del dret de vot a persones amb discapacitat, les reformes legals protectores de les persones llogateres, la derogació de l’impost al Sol, el reconeixement del paisatge com a valor mediambiental o l’avenç en mesures pel preu just agrari són algunes de les conquestes que queden al sarró.

Però moltes d’altres, malgrat les preses en consideració, romanen en la llista de feines pendents. El bloqueig sistemàtic des de PP i Cs, amos i senyors de la mesa, ha impedit concloure amb la reforma de la Llei Mordassa de seguretat ciutadana o amb la recuperació de la Justícia universal, la derogació de la Llei Berlusconi de terminis d’instrucció penal o de les darreres reformes laborals precaritzants de la classe treballadora, així com la consolidació d’un sistema de pensions públic, just i de futur. També queden per al futur l’aprovació de les nostres iniciatives legislatives en matèria de drets i llibertats LGTBI o de lluita contra les violències masclistes, la reforma de la llei d’indults, la regulació d’un estatut bàsic per als agents forestals i tantes d’altres mesures de canvi que s’hauran de reprendre a partir de la propera primavera, des del primer minut. I, és clar, per a les terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, acabar amb la sinistralitat dels eixos viaris, especialment en les connexions amb Tarragona i amb el Pirineu, l’Aragó i França, el desplegament de la mobilitat ferroviària, amb el desenvolupament del pla de rodalies i el Pla Estació de Lleida, la reversió de les amenaces al món rural del creixement desmesurat de les bombolles especulatives en mineria depredadora i en macroramaderia intensiva, així com de la injusta fiscalitat al camp, i assolir la sostenibilitat, transparència i compatibilitat d’usos de l’aigua són també alguns dels punts inajornables de l’agenda.

Ara s’obre un període d’incerteses que cal afrontar amb serenitat, valentia i fermesa. L’amenaça d’una majoria involucionista, d’un tripartit reaccionari, en què la supèrbia i l’odi empenyin al retrocés en drets i llibertats no pot ser banalitzada i exigeix renovar el compromís de totes les persones que creiem que un futur millor és possible. Hi ha molt en joc, a l’Estat espanyol i, especialment, a Catalunya. El respecte a les institucions democràtiques, les defenses dels drets i les llibertats nacionals, els projectes de guanyar sobiranies i els anhels de poder decidir el futur se la juguen en una contesa electoral que cap demòcrata pot considerar aliena. Personalment, el meu compromís amb els drets humans, les llibertats fonamentals, la sobirania dels pobles i la defensa dels valors transformadors de justícia social, feminisme, republicanisme, ecologisme, cultura i educació m’impulsen a seguir endavant, al servei del projecte comú.