SEGRE

COL·LABORACIÓ

Davant les agressions a sanitaris, tolerància zero

President del Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Davant les agressions a sanitaris, tolerància zero

Davant les agressions a sanitaris, tolerància zeroSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Treballar en el sector sanitari és avui una professió de risc. La primera alarma va saltar l’any 1981 a Màlaga amb la mort d’una metgessa uròloga a mans d’un pacient. L’any 2001 una inspectora mèdica de Salamanca va ser assassinada i 8 anys després es produïa la mort violenta d’una altra metgessa a Múrcia. Des de llavors centenars de professionals han patit agressions físiques i verbals i la darrera, la setmana passada a Saragossa.

Les dades conegudes demostren la magnitud del problema i evidencien el seu augment progressiu aquí i en països tant diferents com França, Noruega i els Estats Units d’Amèrica, entre d’altres. També a Lleida sofrim aquesta xacra. Per exemple, 50 membres de la plantilla de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova van patir agressions l’any 2018.

Els col·legis de metges de l’Estat, a través de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), fa vuit anys que aporten recursos i coneixements per aturar la violència contra els sanitaris. L’OMC ha elaborat un rigorós estudi sobre les agressions a metges i metgesses des del 2010 fins al 2015. Tenim, per tant, un bon coneixement sobre el marc, els llocs i les característiques en les quals es desenvolupa aquest tipus de violència.

Gràcies a l’estudi de l’OMC sabem que la majoria d’agressions es produeixen en l’Atenció Primària, la porta d’accés als nostre sistema sanitari, i en els serveis d’Urgències. Les principals causes que provoquen reaccions violentes contra els professionals són discrepàncies amb l’atenció mèdica, amb la prescripció de medicaments, l’emissió d’incapacitats temporals i la generació d’informes.

Respecte a les persones agressores, no hi ha un patró concret i exerceixen la violència els mateixos pacients o els seus familiars. Coneixem, però, que 7 de cada 10 agressors són pacients programats i que només un 15% presenten problemes de salut mental.

La violència física i verbal contra els professionals sanitaris es dóna, a més, en un sector que ha perdut llocs de treball, garanties laborals i recursos en els darrers temps. A la vegada, s’ha incrementat la demanda de serveis sanitaris degut a la cronificació de moltes malalties, la necessitat d’atendre pacients pluriculturals i l’augment de l’esperança de vida, tot i que humanament i socialment és un factor força positiu.

La interinitat, els sous baixos i la massificació de la demanda combinen malament amb el risc a patir agressions. Recordem que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va alertar el Parlament del desgast i la precarietat laboral que sofreixen els metges, sobretot els més joves.

Fa anys que l’OMC insta les administracions públiques a adoptar mesures per prevenir la violència contra els professionals de la Medicina i la resta del personal sanitari. Ja es va aconseguir que els metges es considerin autoritats quan exerceixen i que, en conseqüència, es tipifiquin les agressions com a delictes en lloc d’una falta com eren considerades abans.

Cadascun dels col·legis de metges, en tant que defensors dels interessos col·lectius de la professió, ha posat en marxa diferents actuacions per tal de prevenir la violència i ajudar els professionals agredits. Així, recentment, el Col·legi de Metges de Lleida ha signat un conveni amb la Fundació Mutual Mèdica per tal de garantir una cobertura econòmica als professionals de baixa per aquest motiu. Aquesta cobertura no implica cap cost per als professionals.

Però, no n’hi ha prou. Aturar la xacra requereix un compromís institucional més ferm i aprofundit que, sense posicions partidistes, valori la Sanitat i els professionals i totes les persones que aporten la seva feina com un eix vertebrador i imprescindible de la societat del benestar. Només des d’aquesta òptica, els legisladors i els governs podran establir prioritats i prendre les mesures urgents i adequades.

Les juntes de govern dels col·legis de metges tenim opinions coincidents sobre el paper que han fet fins ara els partits polítics: mai no han elaborat un projecte comú a llarg termini. Per tant, els exigim que abordin el futur de la Sanitat com una qüestió d’Estat.

Cal també que les institucions i les entitats que representem els professionals endeguem una tasca pedagògica envers els usuaris i les usuàries de la Sanitat. Una tasca que obri els ulls a la ciutadania, perquè sigui conscient que el fet de respectar els metges és una garantia per a la salut de tothom. I menystenir-los o agredir-los físicament posa en perill aquest bé comú.

tracking