A Madrid, a primera línia de front

Llums i ombres. Les dels diferents actors polítics i socials i les que es projecten sobre la història recent d’aquest país nostre. La que encara s’està escrivint quan ja ha passat un any i mig d’ençà dels Fets d’Octubre del 2017.

Ombres allà i ombres aquí. Perquè del bracet de la reacció brutalment repressiva del règim a cop de presos, porres i sentències desacomplexadament antidemocràtiques, tenim un mapa polític català que no aporta llums. Més forces d’extrema dreta que mai, unes autoanomenades esquerres (sic) no menys dolentes des del punt de vista de l’independentisme i uns partits republicans que, en constant mode partidista, semblen més pendents de com rendibilitzar el vot que de com desfer-nos de la bèstia.

Però també llum. La llum que ens dóna un poble que no abandona ni un mil·límetre un camí que va decidir començar per acabar. La llum i la força de veure milions de persones mobilitzant-se cada dia als carrers de Catalunya, Brussel·les o Madrid i la de notar l’empenta dels centenars de Comitès de Defensa de la República i la lluita constant del moviment sindical, estudiantil i juvenil per construir aquesta República Catalana lliure i sobirana que tant anhelem. La llum amb què, malgrat tot, ens il·lumina aquest independentisme popular que ens recorda, una i altra vegada, que només amb fermesa i mobilització persistent arribarem a meta.

En aquest context de llums i ombres neix un Front Republicà que també vol ser llum. Una aliança rupturista, d’esquerres i radicalment democràtica entre l’independentisme històric i un sobiranisme radicalment compromès amb la República Catalana i el mandat de l’1 d’octubre. Un Front que, tot i no creure en les institucions espanyoles (mai hi ha cregut), entén que les circumstàncies d’excepció que ens imposa el Regne colonial d’Espanya ens obliguen a ser a primera línia per reconquerir el bocí de sobirania del nostre poble que ens tenen permanentment segrestat. Un Front que no s’arronsarà ni doblegarà. Perquè per això ha nascut i per això s’ha presentat.

Perquè venim de lluny, però encara volem anar més lluny. Sense aturador. Som El Front d’aquells i aquelles que volen donar continuïtat al que vam ser capaces de fer l’1 d’octubre tot fent efectiu el que alguns semblen voler deixar, de manera indefinida, en el terreny d’allò simbòlic. I som, també, un crit desacomplexat al conjunt de forces polítiques d’obediència catalana que es reclamen sobiranistes (ERC, JxCAT i fins i tot En Comú Podem) a bloquejar la política parlamentària espanyola, des del mateix 29 d’abril, si sobre la taula no hi ha l’exercici efectiu i vinculant del dret a l’autodeterminació, la restitució del drets polítics i socials per al conjunt de la nostra ciutadania (començant per l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats) i el final de la repressió. Tot o res.

Per evitar de totes totes que els pactes de despatx a Madrid tanquin per dalt allò que hem obert des de baix. Perquè som els del No passaran!, però sobretot, els del Passarem!