Opinants interessats

En la nostra societat és habitual criticar aquell que fa. N’hi ha prou amb sortir al carrer i observar els que contemplen una obra. Uns dient que caldria eixamplar per la dreta, d’altres que si primer pel centre; sense conèixer el pla de l’obra qüestionen la construcció que dirigeixen els seus tècnics. El mateix ocorre en milers de situacions. Quantes vegades hem anat a un restaurant que no ens va agradar? A la sortida comentem que haurien de canviar la música, posar més llum o canviar la carta. Podem opinar i en tot cas no tornar-hi més si així ho decidim. Amb un llibre, una pel·lícula o una obra de teatre passa el mateix. D’altra banda hi ha qui decideix emprendre, innovar o escriure novel·les, i utilitzen l’opinió dels seus clients per millorar. Així per exemple és magnífic llegir el que s’escriu en plataformes com Tripadvisor sobre els restaurants. Als usuaris ens orienta a elegir millor. Però no se li pot demanar a un restaurant mexicà que posi suau música francesa, o en una hamburgueseria pretendre menjar un sucós rèmol al forn. Amb la política passa una cosa semblant. Moltes de les veus que opinen diàriament són de part. Ho és la meua representant un partit de centre, constitucionalista, reformista, liberal i europeista, i ho són la majoria de tertulians i columnistes. En aquest punt, per tant, es pot distingir entre les opinions legítimes i les crítiques malicioses. Les que no són crítiques lleials, sinó interessades. Aquests dies molts passen el temps anunciant el final apocalíptic de Ciutadans. Els que defineixen el rumb de l’empresa són els que en formen part, no els del negoci del local del costat. Que els dirigents d’un partit sol·licitin a Ciutadans que facin el que a ells els convé és tan legítim com ridícul. Qui preferia els partits dels llaços va poder votar-los. El que no ho veia clar tenia altres opcions. El que es va fer un embolic i va votar pensant que volia el que d’altres no volien pensant que potser després sí però no, va perdre la seua ocasió. El menú de la festa de Sánchez ja està pactat i decidit des de fa temps, encara que alguns editorials diguin el contrari. Qui volia governant el Sánchez que pacta amb Bildu va poder fer-ho. Tota la resta de coses són soroll intencional d’opinants interessats.