SEGRE

COL·LABORACIÓ

Rússia gira cap a la Xina

Professor d’ESADE Business & Law School

Rússia gira cap a la Xina

Rússia gira cap a la XinaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

El 6 de juny es va celebrar el 75è aniversari del desembarcament aliat a Normandia. Angela Merkel va participar en el gran acte commemoratiu. En canvi, Vladímir Putin no va ser-hi convidat malgrat que Rússia va pagar el més alt cost en vides humanes per derrotar l’Alemanya nazi. Dos dies abans, el 4 de juny, es recordava a Occident i s’ignorava a la Xina el 30è aniversari de la matança dels estudiants a la plaça Tiananmen. I el proper 9 de novembre se celebrarà el 30è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, un altre històric esdeveniment que semblava tancar definitivament la Guerra Freda el 1989. El 2019, el món s’encamina cap a una altra complexa divisió tecnològica i econòmica entre els EUA i la Xina. Donald Trump està trencant els nexes transatlàntics que sostenen la UE i l’OTAN. Xi Jinping consolida un model de desenvolupament econòmic controlat pel Partit Comunista i tanca les portes al pluralisme polític a la Xina. I observem com el continent europeu també es fracciona: una UE debilitada pel Brexit davant d’una Rússia que renaix com una influent potència, principalment a Orient mitjà. La Xina és el principal rival geoestratègic dels EUA. En canvi, Rússia té una economia set vegades menor que la nord-americana, però continua sent una potència militar. Però les sancions econòmiques aplicades pels EUA i la UE després de l’annexió de Crimea el 2014 han provocat un gradual gir de Rússia cap a Àsia i el Pacífic. I un acostament a la Xina, país amb el qual comparteix una llarga frontera a l’extrem orient siberià. El gir rus es va mostrar al Fòrum Econòmic celebrat els dies 6 al 8 de juny a Sant Petersburg. El Fòrum se celebra cada any amb l’objectiu principal d’aconseguir atreure més inversions occidentals en una economia mal gestionada i excessivament dependent de les exportacions dels seus colossals recursos energètics. I aquesta vegada, Putin va respondre la seua forçada absència al solemne acte de Normandia convidant a inaugurar i donar tot el protagonisme al president xinès, Xi Jinping, que va arribar a Sant Petersburg acompanyat d’un nombrós grup de representants dels conglomerats industrials i financers del gegant xinès. Putin es va abraçar a Xi per poder esquivar els efectes negatius de les sancions occidentals. I es van firmar més de 30 acords comercials, entre els quals destaca la cooperació tecnològica entre l’empresa de telecomunicacions russa MTS i la xinesa Huawei per desenvolupar les xarxes 5G a Rússia. Se suma a la col·laboració entre el grup Alibaba i els russos MegaFon i Mail.ru per crear una societat comuna a Internet i l’e-comerç. També es va reforçar la col·laboració entre l’energètica Novatek i la xinesa CNPC per extreure més gas natural a l’Àrtic. Però l’abraçada de conveniència Putin i Xi, quan ambdós països celebren el 70è aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques, no aclarirà els recels que històricament han existit entre russos i xinesos. A curt termini, Rússia necessita la Xina. Els intercanvis comercials van créixer un 24,5% l’any 2018 fins a arribar als 108.000 milions de dòlars. Però continuen sent modestos i tenen molt de marge per créixer. Són el reflex de dos economies amb diferents nivells de creixement. El PIB rus creix a un feble ritme de l’1% anual mentre que el xinès ho fa un 6,3%. Però, a mitjà i llarg termini, l’abraçada interessada entre Putin i Xi pot deixar els russos molt dependents econòmicament i tecnològicament del gegant xinès. Les relacions comercials seran i continuaran desequilibrant. Rússia exporta sobretot recursos naturals mentre la Xina és una exportadora industrial. I preocupa la creixent penetració xinesa a l’extrem orient rus on creix un enorme desequilibri demogràfic en favor del veí xinès. Els xinesos també han penetrat econòmicament en les repúbliques exsoviètiques de l’Àsia central. S’explica que Putin, per no quedar a mercè de la Xina, desitjaria refer les malparades relacions econòmiques amb la UE, i aspira que es consolidi el gasoducte Nord Stream 2, que permetrà a Gazprom bombar més gas rus a Alemanya a partir del 2020 a través del mar Bàltic. Un projecte avalat per Alemanya però detestat per Trump, que també desitja vendre les seues reserves de gas als europeus. I que perjudicarà especialment els interessos d’Ucraïna, que avui vehicula el 48% del gas rus que entra a la UE. Brussel·les també tem que la UE afronti una excessiva dependència energètica de Rússia. Tots els grans actors internacionals s’han tornat a trobar a la cimera del G20 que se celebra els dies 28 i 29

de juny a Osaka (Japó). Es podria desitjar un acostament de posicions entre Trump i Xi Jinping encara que sembla difícil que es resolguin els problemes de fons que enfronten les dos superpotències del segle XXI.

tracking