x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PERSONES I ORGANITZACIONS
  • CONSTANTINO MONTAÑÉS

La síndrome del treballador cremat ('burnout')

Actualitzada 30/06/2019 a les 09:04

El mes de maig passat, l’assemblea de l’Organització Mundial de la Salut va acordar que a partir de l’any 2022 la síndrome del treballador “cremat”, de l’anglès burnout (quedar-se cremat, fora de joc, exhaust), estaria inclòs dins de la Classificació de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut. El trastorn ve ocasionat per un entorn laboral que sotmet l’empleat/da a una situació d’estrès crònic capaç de provocar efectes negatius, tant al treballador –que acaba patint un desgast emocional, com a l’empresa– a través d’una reducció de l’efectivitat de qui el pateix i empobrint el clima laboral entre la resta de membres de l’Organització.

Efectes de l’estrès

L’estrès naix com a conseqüència d’haver d’enfrontar-nos a una amenaça, tingui o no origen laboral. Quan la causa que el provoca es troba en l’àmbit del treball, la coneixem sota el nom de burnout.

Davant d’una situació desencadenant d’estrès, el nostre cervell reacciona i dóna ordres perquè s’alliberin hormones com el cortisol, capaç de provocar importants reaccions fisiològiques: augmentar la freqüència cardíaca i la quantitat de glucosa en sang o la supressió puntual de l’actuació del sistema immunològic.

Tot plegat, i de la mateixa manera com passaria en una instal·lació industrial, estaria orientat a la recerca de més eficiència energètica, dedicant per part del nostre organisme la major part de l’energia disponible a afrontar o fugir de l’amenaça a què s’està sotmetent. Com es pot deduir del que hem apuntat, la supressió puntual del sistema immunològic deixa l’organisme en una situació de risc que explica els efectes negatius als quals ens veiem sotmesos en les situacions d’estrès.

A qui afecta el ‘burnout’?

Afecta especialment als treballadors que més relacionats estan amb l’atenció al públic: personal sanitari, cuidadors, professors, funcionaris de presons, etcètera. I entre aquests, els que, amb més implicació, compten amb menor resistència a l’estrès. Segons afirma Antoni Bulbena, director d’Investigació de l’Institut de Neuropsiquiatria de l’Hospital del Mar, la síndrome apareix també en les persones amb ansietat i depressió, encara que en el cas del burnout, aquests són de menor intensitat. Es detecten casos en altres professions (directius, comandaments intermedis, etcètera), en els quals la sobrecàrrega de treball, la falta de reconeixement o de suport institucional porta els treballadors a sentir-se desprotegits, sobrepassats i, en definitiva, cremats.

Estudis actuals assenyalen que el burnout afecta el 10 per cent dels treballadors i, entre ells, el 3 per cent amb repercussions greus. Si volem que els empleats no pateixin els efectes negatius derivats de la situació de l’estrès a la feina, haurem d’evitar les causes que els provoquen, oferint-los suport i una autonomia conforme al grau de responsabilitat que els correspon per la seua posició a l’organigrama.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre