El concepte de 'resiliència'

Personalitat resilient

La inquietud per conèixer la personalitat, la nostra i la dels altres. És una constant que s’ha donat i es donarà en tots els éssers humans una generació rere una altra. Des dels antics grecs, que classificaven les persones en Flegmàtic, Malenconiós, Colèric i sanguini, fins als nostres dies, en què la classificació més universal és la dels cinc grans factors o Big Five: Extraversió, Estabilitat emocional, Obertura, Afabilitat i Responsabilitat. És tal l’interès que desperta el tema que tots ens preguntem: com som? com són? com ens veuen els altres? Els nostres desitjos de conèixer les respostes vénen provocats perquè la nostra forma de ser influeix en el nostre èxit acadèmic o professional, en el nostre estat de salut i fins i tot en la nostra longevitat.

La resiliència

És un concepte que la psicologia ha manllevat de l’Enginyeria de Materials, la que estudia de què estan fets els productes que utilitzem diàriament. Es refereix a la capacitat d’aquests per suportar esforços de deformació i tornar a recuperar el seu estat inicial. En l’àmbit de la psicologia, la Dra. Emmy Werner va utilitzar el terme en anglès resilience per definir la resistència davant de l’adversitat quan aquesta venia acompanyada d’una capacitat d’adaptació o elasticitat. Per ser resilient no n’hi ha prou amb ser fort, dur i resistent enfront dels esdeveniments. L’equació de la Resiliència només és possible igualar-la si a la Resistència li sumem la variable Flexibilitat.

Com es pot enfortir la resiliència?

A l’hora de continuar treballant a favor d’aquells aspectes que enforteixin la nostra resiliència, n’hi ha alguns que són clau, la confiança cap als altres siguin fills, col·laboradors o amics. Fer-ho incrementa la seua autoestima i autonomia davant de noves dificultats. Evitar la crítica en el moment del conflicte permetrà construir personalitats més orientades a l’èxit que al fracàs. Segons indica Guillem Feixas i Vilaplana al llibre Significados Personales y Sentido de Identidad, l’extraversió és un altre tret capaç d’enfortir la resiliència. El grau d’obertura cap a als altres és la millor font de riquesa socioemocional capaç de superar el dolor al qual de vegades estem sotmesos.

Mai no és tard per tenir una infantesa feliç

El psiquiatre finlandès Ben Furman va realitzar un estudi sobre alguns adults que havien patit maltractament durant la infantesa i va treure algunes conclusions sobre els aspectes que els van permetre resistir i adaptar-se a una nova vida. Van publicar l’estudi el 2013 i segons Guillem Feixas i Vilaplana, és un veritable catàleg al servei de les persones per millorar la resiliència.

La primera conclusió que se n’extreu és que mai no és tard per posar remei i superar els problemes que procedeixen del passat. Davant de la força desoladora dels incendis, del maltractament o de la solitud. Les persones comptem amb una força recuperadora –la resiliència– que, si bé no pot impedir el patiment, sí que ens enforteix i ens proporciona força per continuar lluitant a la recerca de l’èxit i de la felicitat.