El conflicte és necessari

Sovint no volem que hi hagi conflicte en les organitzacions. Relacionem el conflicte amb una cosa negativa, emocions negatives ens envaeixen i alguna cosa ens diu que n’hem de fugir. Conflicte és sovint sinònim de lluita, i això cansa, per tant, conflicte també és desgast. Conflicte és disputa entre companys, entre departaments, amb la gent dels nostres equips. Conflicte són judicis i opinions confrontades i, a més, moltes vegades provoca dolor. Conflicte també és sinònim de destrucció o de poder, dos cares de la mateixa moneda. I podria seguir.

És el moment de reflexionar. Canviar algunes idees que tenim sobre el conflicte i veure’l indispensable amb l’objectiu d’assegurar-nos la nostra evolució i el creixement dins de les organitzacions. Aquest és ara el nostre repte.

Sóc activista nada de la comunicació constructiva i la connexió entre les persones, penso que la transparència, la sinceritat, la naturalitat i l’assertivitat estan poc entrenades en l’àmbit organitzacional, i són pràctiques necessàries per al creixement. I sí, també sóc partidària de promoure el conflicte en les organitzacions, ho has sentit bé, el conflicte és necessari.

Abraçar el conflicte ens aporta noves perspectives, noves idees, millores i innovació, i aquestes són necessàries en l’entorn actual.

El model organitzacional està en constant evolució i hem d’apostar per la comunicació i la gestió emocional que ens porta a la construcció d’organitzacions sanes, on els equips poden manifestar-se obertament, parlar del que pensen, del que senten, del que veuen. Promouen aquesta confiança, perquè entre d’altres, saben que abans que l’interès personal hi ha l’interès de l’equip, i que hi ha un propòsit elevat al qual és necessari arribar-hi amb èxit. Tots junts.

I és que del conflicte naixen noves perspectives, nous punts de vista, la qual cosa permet que s’obrin moltíssimes oportunitats.

Avui dia hi ha empreses callades, persones amb por, treballadors que a tot diuen sí per no tenir conseqüències negatives, treballadors submisos. Treballadors que encara continuen obeint. I estem perdent molt valor, i molts diners. Sí, retribuïm les persones pel seu talent, i s’ha de permetre que aquest tingui cabuda en tots els nivells. Necessitem empreses obertes, on el conflicte sigui constructiu, on la confiança sigui la base en els equips, on tothom pugui sentir-se lliure d’expressar allò que pensa, allò que sent, allò que faria, i fer-ho d’una manera natural i espontània.

M’agraden els empleats amb sang, els que lluiten per la seua passió, enèrgics, que prenen decisions i aporten per a un bé comú. Són treballadors que volen una empresa millor, més resultats, vibren per aconseguir un gran futur. Treballadors amb una mentalitat oberta, que volen generar i sentir-se realitzats, fer ús del seu potencial. D’ells, m’interessa tota opinió (hi estigui d’acord o no), perquè com a líder, sé que ho fan pel bé de l’organització.

Centrar-nos en les habilitats que necessitem pot ser un bon inici. Entre d’altres, entrenar l’empatia, l’escolta, l’entusiasme cap al propòsit, saber prioritzar els interessos de l’equip als personals, acceptar diferents punts de vista, l’assertivitat, tenir un compromís i un desig de creixement, una gestió emocional que em permeti donar i rebre feedback sense sentir-nos atacats, amenaçats o infravalorats, etcètera.

Posar el focus en la comunicació dins de l’organització i establir una aliança ens pot permetre un nou enfocament. Les relacions i com ens comuniquem seran la clau del nostre èxit. No vull un benestar fingit, vull conflicte a les organitzacions com a oportunitat de creixement. Un creixement real.