Impostos amunt: la gran mentida del govern tripartit de la Paeria

Arriba la que diuen que serà una tardor calenta. Potser els hi haurem de donar la raó perquè la pujada d’impostos i taxes generalitzada que aprovarà el tripartit de la Paeria que ens espera a Lleida en garanteix acaloraments, que no són el mateix que el caliu. Jo no puc desconnectar de la meva ciutat. Envejo la facilitat de desconnexió del Sr. Postius mentre feia de diputat indepe a Madrid, però ara que té l’oportunitat de govern, ara que mana, supedita tota l’acció política al Comú de Lleida i, sense projecte ni el mínim coneixement de l’administració, donen tombs en una mena de purgatori que ens portarà al desastre.

Tants anys escoltant el discurs que Lleida era la ciutat més cara en impostos. Recorden? Fins a avorrir, va sortir publicat i recordat el rànquing dels impostos. Venim de 8 anys de congelació. Sí, fa 8 anys que la ciutadania de Lleida no ha pagat un euro de més. No hi ha hagut increments de l’IPC i fins i tot es va aconseguir una rebaixa de l’IBI.

No venim de temps de bonança i, per tant, el seu discurs de “despilfarro socialista” caurà per si sol perquè la seva obligació, com ho era per a nosaltres, és governar amb els recursos que hi hagi, tant si eren molts com pocs.

Les persones que ens dediquem a la política hem de dir la veritat sempre i, si no, hem de demanar perdó. Llençar la culpa als altres és còmode mentre et riuen les gràcies, però sempre arriba el dia que ja no rius les gràcies ni tu mateix. El tripartit de la Paeria viu instal·lat en les mitges veritats. Fa just dues setmanes, l’alcalde Miquel Pueyo ens deia que els impostos no s’apujarien, i el flamant tinent d’alcalde Sergi Talamonte diu que només afecta grans “terratinents”. Sí? És gran “terratinent” una superfície comercial a Jeroni Pujades? O és “gran terratinent” una residència de gent gran o un hospital? O és “gran terratinent” un taller de recanvis del polígon o una assessoria situada en un altell? És a dir, per al tripartit, un gran terratinent és aquell que a la ciutat de Lleida genera llocs de treball i disposa d’una nau o un local per poder dur a terme la seva activitat econòmica o un club esportiu que ofereix lleure i esport als ciutadans, i com a “grans terratinents” els hi aplicaran un gran recàrrec al rebut de l’IBI.

Però si, amb això no en tenim prou, a la meva tieta vídua que viu d’una pensió també li apujaran l’IBI i les escombraries, i també l’impost de circulació del cotxe. Ella no té gual, ni traster ni pàrquing, però alguna veïna seva sí, i els que s’etiqueten com “honestos” i “progressistes” i els protectors de les classes socials s’atreveixen a apujar els impostos amb titulars maquillats i amb una bona rialla a la foto. En el fons, em pregunto si saben el que es fan. Tanta remunicipalització de la zona blava durant anys per acabar l’any amb una pujada del 10% de les tarifes (un 10%!) i tan amples.

Han vingut a canviar la Paeria, és ben cert. Mai els socialistes hauríem presentat una proposta d’ordenances fiscals com la seva. Mai. Potser ha arribat el dia en el qual cal trencar el silenci i mostrar les diferències. Potser convé dir que es prenen decisions d’una manera sectària i esbiaixada que no responen a l’encàrrec de governar per a tota la ciutadania. Potser convé dir que el balanç de gairebé cinc mesos és tan desconcertant com fer cens per recuperar i castrar els gats del carrer; una disposició per poder fer topless a les piscines municipals, l’eliminació de l’acte institucional propi de la ciutat de Lleida per la Diada de l’11 de setembre, l’aniquilació del concert de la Banda Municipal, una gestió i comunicació dels comptes i de les xifres de la Paeria que demostren no només una clara intenció manipuladora, sinó un absolut desconeixement dels procediments de l’administració pública local; l’arraconament de les pubilles, el menyspreu als signes d’identitat i a la cultura popular de les festes de la tardor i una llarga llista d’exemples, com els canvis pel que fa als protocols dels actes i en les inauguracions que no només no suposen cap estalvi ni cap descobriment, sinó que acaben sent un problema tant per a la gent que hi assisteix com per a la gent que intenta organitzar.

Un balanç ben trist que es resumeix d’acord amb prohibir, evitar, impedir i tot allò que no representa el que ells pensen; les seves veritats absolutes que, si no les subscrivim, és perquè devem ser d’una raça inferior. Temps al temps. Ara, tardor.