10 d'octubre, Dia Mundial de la Salut Mental

Des de fa uns anys celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental. Que hi hagi un dia mundial d’un problema de salut implica dues coses. Primera, que encara queda molt camí a fer. Segona, que hi ha una certa consciència de necessitat de millores i d’un augment de conscienciació per part de la població. Els problemes de salut mental compleixen les dues. Encara queda molt a fer, però, per altra banda, des de fa uns anys, comença a haver-hi una sensibilitat tant per part de les administracions com de la societat civil. La ciència ha avançat molt. S’han anat augmentant els recursos de salut mental de manera molt important. Per exemple, fa 30 anys hi havia només 3 psiquiatres a l’Hospital de Santa Maria, i ara som ja una cinquantena entre l’Hospital de Santa Maria i Sant Joan de Déu. A part de les professions clàssiques de medicina, infermeria, psicologia i treball social, se n’han inclòs de noves, com per exemple educadors socials i terapeutes ocupacionals. S’han creat i es continuen obrint nous recursos comunitaris com els PSI i la reconversió dels serveis de rehabilitació comunitària. Justament s’obre ara a Tremp un servei de rehabilitació comunitària, per exemple. I sobretot, s’ha iniciat una reconversió del model d’atenció per tal de fer-lo menys hospitalari i basar-lo més en la comunitat. Prenen moltíssima importància altres recursos no sanitaris com els clubs socials, les alternatives d’habitatge, les associacions, i programes com l’Activa’t per la salut mental o Obertament. El paper de les associacions de familiars i d’usuaris és ara molt important i mereix un reconeixement. I, sobretot, que tots treballem a una, de manera integrada i coordinada. Amb tot, encara queda molt a fer. El desplegament dels recursos encara no està finalitzat, i cal incidir més en la prevenció i en el treball conjunt entre la xarxa sanitària, social i del món local. Els problemes de salut mental, per desgràcia, continuen afectant una gran part de la població en algun moment de la seva vida, i el patiment i, sovint també la sensació de solitud dels pacients i de les famílies és important. Encara existeix un fort estigma i rebuig, que no ajuda gens a la superació personal de les persones amb problemes de salut mental. Però per avançar, no es tracta només de tenir més recursos (que també), sinó de fer les coses de manera diferent. Com deia Einstein, si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix. Hem de treballar envers un model d’integració molt més enllà del sistema sanitari, basat en la comunitat, i no de recursos estancs. Aquest nou model ha d’estar centrat en la persona atesa i afavorir-ne l’autonomia i la presa de decisions. Se’ns obren nous reptes, com nous models de decisions compartides, voluntats anticipades de salut mental, i d’altres de vells en els quals encara hi ha molta feina a fer, com la lluita contra l’estigma. I aquí el treball sí que és de tothom. Volem una societat més justa, més inclusiva, més protectora de les persones amb necessitats però a la vegada emancipadora, potenciant les capacitats existents.

Només si tots, en primera persona, familiars, professionals, administracions i la societat en general anem a una, podrem guanyar aquesta lluita, i eliminar la necessitat de mantenir un Dia Mundial de la Salut Mental.