Líders i antilíders

Parlar d’organitzacions empresarials, socials o polítiques és fer-ho d’entitats amb un denominador comú, la necessitat de comptar amb la figura d’un líder. Existeix un lideratge polític, social, capaç de gestionar la situació actual entre Catalunya i la resta d’Espanya o els conflictes oberts en el panorama internacional? El líder és aquella persona capaç d’escoltar els seus, de dibuixar un escenari assequible i avançar en la consecució d’aquests objectius.

L’antilíder és una figura superba que no escolta i que tira endavant oblidant una part dels seus.

Tenim líders o antilíders? Si mirem les definicions donades, a tots ens serà fàcil identificar-ne al tauler polític actual nacional i internacional més d’un que compleix els requisits per optar a la posició d’antilíder. En canvi, el paper de líder no s’està assumint per una persona i sí per grups amb una clara visió dels seus objectius i una alta determinació a aconseguir-los. Líders, aquests últims, capaços de dictar al “pseudolíder” quin és el camí i fins i tot el paper que ell haurà d’assumir.

La presa de decisions. Procés intel·ligent o reflex?

A un líder se’l mesura per l’encert de les decisions que pren. Diu el neurocientífic Nicola Canessa que prendre decisions implica trobar opcions a la solució d’un problema i ser capaç de seleccionar aquella que té més probabilitat d’aconseguir el millor resultat.

La part de la neurociència cognitiva que s’encarrega d’estudiar els processos cerebrals capaços de decidir una determinada resposta es denomina neuroeconomia i té en compte factors com el context, les experiències, les motivacions i les expectatives que es pretenen assolir.

Al prendre decisions, les persones comptem amb dos opcions: la primera, que compta amb la mediació de processos cognitius i la segona, que segueix una via directa en la qual l’individu emet una resposta reflexa, sense la mediació de circuits cerebrals. Canessa posa l’exemple de com al posar la mà al foc, l’apartem instantània i sense esperar que arribi la informació al cervell.

Estan els nostres polítics, líders i antilíders aplicant respostes reflexes a decisions complexes que haurien de comportar criteris propis de la nostra escorça cerebral?

S.O.S a Daniel Kahneman

Daniel Kahneman, guanyador del Premi Nobel d’Economia de l’any 2002, sense ser economista, sinó psicòleg, va basar les seues investigacions en la presa de decisions en situacions d’incertesa.

Ni més ni menys que en contextos com l’actual.

L’investigador explica com l’ésser humà és capaç de prendre decisions que s’aparten de les lleis generals.

En l’estudi d’aquestes desviacions, els investigadors posen de manifest com el cervell humà visualitza possibles escenaris afectius que fan que, en ocasions, les decisions d’algunes persones no puguin ser explicades en termes racionals. Davant d’un context general com l’actual, seria bo que els nostres dirigents, siguin de l’àmbit que siguin, tinguin en compte els savis consells de Daniel Kahneman o li enviïn un SMS certificat, demanant-li alguna recomanació sobre aquesta qüestió.