Comunicació

Dimecres passat, en el tercer i darrer ple del mes d’octubre, prenia possessió la nova Síndica de Greuges de Lleida, la Dora Padial, i ho feia amb un discurs ple de paraules clau. Paraules com “diàleg”, “ponts” i “solucions pactades”. Unes paraules esperançadores perquè són importants ara, en el moment que vivim, però no només ara, sinó que cal tenir-les sempre presents. I això ho dic perquè la comunicació, en democràcia, és clau.

També en el ple vam fer una intervenció que no ens va semblar que agradés gaire al govern a tres de la Paeria. Parlàvem de la desinformació i ho fèiem en relació amb el sentiment d’alguns ciutadans de Lleida després dels episodis viscuts aquestes passades setmanes. Em refereixo als aldarulls, sí, però també em refereixo als aiguats que han causat molts danys, per sort cap de personal, a algunes de les empreses situades a les partides de Les Canals i La Femosa. La manca d’informació és una altra de les tendències d’aquest govern, que es bateja a ell mateix com el de la “transparència”. On és el govern quan una ciutadana necessita presentar una queixa formal després dels aldarulls postsentència? A qui s’ha de dirigir? Per què els canals d’informació més consultats avui dia, com són les xarxes socials, no van informar els ciutadans de possibles talls de carrers ni tampoc es van fer recomanacions? On és el govern transparent i proper? I, sobretot, quines accions tenen previstes per poder revertir les situacions complicades que han pogut patir aquests dies els i les ciutadanes de Lleida, com han estat les conseqüències de les fortes pluges? L’oposició fa preguntes, sí, és una de les nostres feines, us ho podem ben assegurar. Però, per tal d’avançar, cal que el govern respongui aquestes preguntes.

Sembla que el cartipàs es llegeix i es recorda només en algunes ocasions, però el mateix document també parla de terminis de resposta, parla de formes i maneres de respondre a les qüestions plantejades per la resta de grups al consistori. Així de senzill. Però tenim la sensació que en això de respondre, amics i amigues, com deia el mestre Bob Dylan, les respostes estan “blowin’ in the wind”, és a dir, “sobrevolant per l’aire”.

La comunicació és clau, deia al principi. Com és clau que flueixi, i que si les entitats conviden el consistori a ser partícips dels actes que organitzen, cal que es comuniqui. Els i les ciutadanes volen sentir-se acompanyats i aquesta també és la funció que han de complir els dirigents polítics, escollits per aquests ciutadans. No està bé seleccionar per qüestions de simpatia a quins actes s’assisteix com a govern argumentant que els ciutadans són els protagonistes i no els polítics. Perquè això és un argument de poquíssim pes. Si alguna cosa té aquest govern tripartit és que el formen 15 regidors. 15. I si la frase popular diu que on no arriba un, arriba l’altre, on creieu que no poden arribar 15 regidors de la Paeria?

Més informació, més comunicació i més presència. L’escriptor de faules grec Isop deia que “les paraules que no van seguides de fets, no serveixen per a res”. Doncs això. I en aquesta mateixa línia, tornant al 2019, dimecres, en seu plenària, també ho deia el representant dels treballadors de SADA després de la presentació de la seva moció i d’agrair el “manifest de suport” de totes les forces polítiques de l’Ajuntament: “Esperem que el seu suport vagi més enllà del dia 10 de novembre”, i que, per tant, les paraules no se les endugui el vent. El mateix que demanem a aquest govern. Fets acompanyats de paraules. Respostes a les preguntes. Acció de govern per una Lleida sostenible i socialment justa.