SEGRE

PERSONES I ORGANITZACIONS

Carta a García vs Job Description

Creat:

Actualitzat:

L’escriptor americà Elbert Hubbard, famós per l’assaig Una carta a García, ens explicava com en plena guerra entre els Estats Units d’Amèrica i Espanya per la independència de Cuba, el soldat Rowan va rebre una trucada de part del president dels EUA en què se li sol·licitava l’encàrrec d’entregar una carta a García, cap dels rebels.

Rowan va recollir la carta i, sense fer cap pregunta, va travessar Cuba de costa a costa fins a trobar el destinatari. Des d’aleshores, Una carta a García tanca un missatge que surt a escena cada vegada que algun empleat, receptor d’una instrucció de treball, comença a preguntar i repreguntar tantes qüestions que en el millor dels casos pot portar al cap a l’avorriment, a la temptació d’encarregar la tasca a un altre, de fer-la ell mateix i fins i tot al penediment per haver-l’hi encarregat a ell i no a algun descendent de Rowan. Al món laboral actual, i més per la complexitat de les “cartes” a entregar que per por de l’actitud d’un empleat que no conegui el missatge de l’esmentada carta, les empreses compten amb una Job Description sobre cada treball, en què expliquen la metodologia i responsabilitats que un ha de conèixer abans de portar un missatge a un client.

El compromís del soldat Rowan

Fa un parell d’anys, mentre realitzava una entrevista a l’exdirector general d’una de les empreses líders al mercat espanyol d’alimentació, aquest em va explicar d’una manera informal però molt entenedora quina era la diferència entre compromís i implicació.

Em va demanar que pensés en un plat d’ous amb bacó. A continuació, va esperar uns segons i va afegir: “En la situació anterior, la gallina es va implicar i el porc es va comprometre.”

A la carta a García, Rowan demostra valors com compromís –més exigible als empresaris que als empleats, ja que els primers poden deixar-s’hi fins i tot la pell, mentre que als últims els seria exigible la implicació. I a uns i d’altres determinació, pròpia de qui no abandona els objectius per més difícils que aquests els resultin, capacitat per creuar a peu les línies “enemigues” i competència fins a complir la responsabilitat que se’ls ha confiat, la d’entregar el producte al destinatari o client final.

La creativitat. Pilar de l’autonomia

La iniciativa i la creativitat són els pilars bàsics d’una bona autonomia professional. Les persones creatives són les que aporten solucions noves als problemes i per tant tenen un alt grau d’autonomia.

Un dels primers científics que van estudiar la creativitat i que van establir un test per mesurar-la va ser el psicòleg americà Guilford.

Mara Dierssen, en el seu llibre La Creatividad desde la neurociencia, afirma que quan comparem l’activitat bioelèctrica d’individus amb elevada capacitat creativa, amb la d’altres de baixa, en una mateixa tasca, els primers manifesten més activitat en les àrees temporoparietals dretes.

Qui va definir millor que ningú el que era per a ell la creativitat va ser Miquel Àngel: “Esculpir una escultura és treure al bloc de pedra el que li sobra.” Això que era normal per a ell, per a la resta dels mortals és una cosa tremendament difícil ja que implica tenir al cap el model de la figura que es pretenia reproduir.

tracking