25-N, lluita conjunta, respecte i sororitat

Hi ha silencis que parlen per si sols. La violència contra les dones, sigui quina sigui la seva forma i la seva intensitat, malauradament, es disfressa amb silencis. De vegades l’agressor és la parella, un familiar directe, un amic, un professor..., generalment algú de l’entorn proper.

Les víctimes no sempre són conscients que ho són i quan en prenen consciència, tot sovint, se n’avergonyeixen, ho viuen amb por, se senten soles i incompreses davant una societat que les jutja i les revictimitza en molts casos. De vegades ha passat massa temps i, incomprensiblement, els fets, difícilment esborrables a la memòria, han prescrit per a la justícia.

Aquest any estem vivint amb esgarrifança i preocupació un increment en el nombre de víctimes mortals. A falta d’unes setmanes perquè acabi l’any, a Catalunya ja hem igualat la xifra de víctimes mortals de 2018 –8–, i a l’estat espanyol, amb 51 víctimes, ja s’ha superat la xifra de tot l’any passat. Hi ha més denúncies i això, malgrat resulti paradoxal, és una bona notícia: moltes víctimes tenen la força i el valor per fer aquest pas. Les xifres no són les úniques que ens diuen que les agressions han augmentat. Les sentències judicials dels casos de violacions múltiples, els partits polítics feixistes que en el seu discurs maltracten les dones i les volen recloses a l’àmbit domèstic, els mitjans de comunicació que avalen els agressors, les retallades en drets socials i col·lectius, etc. Tot això, en correlació amb les xifres, sí que ens fa creure que les agressions han crescut i que ens trobem davant una situació greu que les administracions han d’afrontar amb totes les mesures possibles.

El moviment feminista ha reivindicat de manera directa i explícita la necessitat d’aplicar en totes les polítiques locals un enfocament de gènere amb perspectiva feminista, de manera transversal i integradora, per abordar els grans reptes de cada moment. Les polítiques feministes no només reverteixen positivament sobre les dones, sinó sobre el conjunt de la ciutadania. Tenen en compte totes les dimensions de la vida pública i privada de les persones, les interrelacions humanes i entre els éssers humans i l’entorn. Són polítiques de sostenibilitat de la vida en el seu sentit més ampli.

Les dones feministes amb responsabilitats polítiques vivim amb preocupació la pèrdua de drets fins ara inqüestionables. Ens sentim i ens volem interpel·lades pels moviments feministes i assumim la responsabilitat de tirar endavant polítiques per abordar aquest problema social gravíssim que vulnera els drets de les dones i posa en perill, dia rere dia, el nostre benestar, la dignitat, l’autonomia i la llibertat.

Assumim la responsabilitat de treballar en la prevenció, en la detecció i la intervenció en casos de les violències de gènere en tots els àmbits. I ho fem desenvolupant i compartint el treball transversal amb tots els departaments de l’Ajuntament per desplegar veritablement polítiques per combatre la violència contra les dones: intensificar la formació en gènere als professionals, coeducació des dels zero anys en l’educació formal i no formal, tallers de sensibilització on trencar estereotips sexistes i treballar nous models de masculinitat on la sensibilitat i les cures siguin les protagonistes, campanyes per apoderar les noies, revisió dels punts foscos de la ciutat i dels edificis municipals per fer de Lleida una ciutat més segura per a les dones, protocols d’actuació en casos de violència de gènere per a les escoles municipals, oferir eines que facilitin la denúncia, disposar de més allotjament per a dones víctimes que davant d’una situació d’emergència han de sortir de la llar per protegir la vida i la dels seus infants, apoderar i oferir recursos a les dones que, sent víctimes, encara es mantenen a la llar perquè puguin sortir-ne...

Tenim un gran repte al davant. No podem ni volem fer-ho soles. Volem que els moviments feministes de la ciutat i la resta de grups polítics de l’Ajuntament s’hi sumin. El Consell Municipal de les Dones serà l’òrgan que ens permeti posar sobre la taula les polítiques feministes que Lleida necessita. Erradicar el sistema patriarcal, androcèntric i sexista és un objectiu que tenim en comú i només podrem combatre’l si anem unides, sumant mirades i posicions, compartint des del respecte i la sororitat.