Agitar

Dels molts significats que té el verb agitar, tals com moure una cosa repetidament cap a una banda i l’altra amb força i rapidesa, o alterar una persona generant-li nerviosisme o excitació, m’ha semblat interessant aprofundir en el que fa referència a “provocar inquietud”. Encara que solem associar la inquietud amb estats com l’ansietat o la preocupació, el cert és que inquietud també és la falta de quietud, de passivitat.

Estar inquiet suposa la inclinació de l’ànim cap a alguna cosa, la qual cosa és reflex de curiositat i d’un cert interès intel·lectual que ens allunya de la passivitat o l’immobilisme. En definitiva, l’acció d’agitar provoca inquietud, cosa que genera moviment, però a la inversa, la inquietud farà que les coses s’agitin, es moguin. I a priori això pot ser positiu.

Lluitar contra la desídia i la desmotivació és una de les claus per poder assolir les metes proposades. No és difícil observar persones que no mostren interès i que es conformen a complir les seues obligacions diàries, sense més aspiracions. La rutina és la seua companya de viatge. Us sona?

Per evitar aquestes situacions de “calma” i desconnexió, que poden resultar tan perjudicials en el funcionament de qualsevol organització, és recomanable que hi hagi una persona que s’encarregui de despertar inquietuds en cadascun dels treballadors. Si seguim amb la línia de la nostra argumentació podríem qualificar-la com “l’agitador”. Aquest provocador d’inquietuds pot coincidir amb la figura del líder.

Un líder ha de ser inconformista i ha de transmetre aquest estat/orientació als membres del seu equip. Els grans líders desafien/agiten constantment els seus equips per treure’n el millor. Fan que les coses passin o, més ben dit, provoquen que les coses passin.

Són veritables catalitzadors i dinamitzadors del canvi i la transformació. Integren i fan partícips els seus companys dels objectius comuns i els motiven a ser part activa del compliment de reptes.

El líder és a l’organització empresarial el que el discjòquei a la seua audiència. Ambdós tenen una missió clara: activar i fer ballar i gaudir les persones. A més, el líder també selecciona, barreja i punxa... talent.

Però posar en moviment les persones ha de realitzar-se de forma controlada, amb una finalitat prèviament establerta i amb una durada determinada. Les pauses i moments de reflexió també són necessaris. L’excés d’inquietud i agitació poden ser negatius i convertir-se en incontrolables.

Com sabem, James Bond, el famós agent 007, demanava la seua beguda preferida, el Dry Martini agitat i no regirat. Valgui aquesta referència al cinema de ficció per establir la diferència entre “agitar” i “revolucionar”. El líder ha de conèixer bé on és la línia roja que separa aquestes dues situacions i ha d’estar atent als senyals d’alarma que anuncien que el seu equip se li està escapant de les mans.

Agitar ha de provocar a la persona un cert grau d’excitació, de pessigolleig, que reflecteixi que efectivament hi ha una reacció. Si després d’agitar no hi ha reacció, tenim un problema que haurem de solucionar. A banda de l’activació i motivació del treballador, no tinc cap dubte que ser agitat potenciarà la seua creativitat i l’ajudarà a diferenciar-se. La diferenciació és clau en una societat tan competitiva. Agitar treu els talents més ocults i ensopits i ens posa en relleu.

Estic totalment d’acord amb el pensament d’Engelbert González, conferenciant internacional en temes de lideratge i desenvolupament personal, quan afirma que el desenvolupament personal comença amb la inquietud per ser diferent.

El líder ha d’aconseguir que les persones del seu equip siguin diferents i per fer-ho haurà d’“agitar-les” de forma adequada i controlada. Ens agitem?