Cal Negre, consultes ciutadanes i Rosalía

No voy a perder ni un minuto en volver a pensarte és el que deuen pensar molts alcaldes sobre les veïnes i els veïns un cop guanyen eleccions.

A Alpicat convivim amb l’edifici històric de Cal Negre i els problemes que ha portat des de l’inici de la seva reconstrucció. Ni el seu finançament, ni les adjudicacions d’obra, ni el seu ús han estat exempts de polèmica, i ha esdevingut tema central durant la darrera campanya electoral.

L’escenari d’abans i després de les eleccions es manté inalterat, malgrat els esforços de la majoria de grups polítics per treballar en solucions que resolguessin la situació. La principal força del govern, Junts per Alpicat, duia al seu programa traslladar-hi la nova seu del consistori mentre que l’oposició, liderada per ERC i la CUP, proposaven altres alternatives com establir un espai cultural polivalent per donar resposta a les necessitats canviants de l’edifici adjacent, el Teatre de La Unió.

No són poques les veus que han demandat realitzar una consulta ciutadana sobre aquest afer que implica un gran finançament i uns esforços d’endeutament i de subvencions elevats per realitzar aquesta obra Milionària. Mentre que l’oposició ha vist amb bons ulls la plataforma, dotant-la de veu al Ple, l’actual govern va aprovar el Projecte en el Ple del darrer mes de gener, amb més d’una vintena d’al·legacions que incideixen en aspectes de sostenibilitat energètica o d’accessibilitat, i una campanya de recollida de signatures per realitzar una consulta popular ja en marxa, guanyant-se que una gran part de l’opinió pública hagi titllat aquest acte com una decisió de l’Alcalde de lo hago pa’ mi gente y lo hago a mi manera. Finalment, l’Ajuntament ha desestimat la demanda de la consulta, rebent crítiques sobre si han actuat bé o malamente Quién lo diría, oi?La sobirania resideix en el Ple o en les vilatanes i vilatans del municipi? No són poques les possibilitats que brinda, als ens administratius territorials catalans, la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana i hi incideix especialment en aquells municipis en els quals les qüestions sensibles queden fora de les primeres planes dels diaris. A través d’un mecanisme simple es pot posar en marxa una consulta ciutadana per saber amb senzillesa i sense efectes vinculants l’opinió de la ciutadana sobre una matèria concreta.

L’etern dilema entre la democràcia directa i la democràcia representativa en els nostres dies no ha fet més que créixer, essent objecte de debat constant a tots els nivells. No podem negar els efectes del diàleg a les assemblees locals, ni restar les conseqüències plebiscitàries que tenen les eleccions. No obstant, les consultes ciutadanes són una eina eficient, democràtica i efectiva de participació ciutadana que pot legitimar el dia a dia de les regidores i regidors que són les representants de totes nosaltres durant tota la legislatura i no solament en campanya.

Per tant, és important reivindicar un savoir faire basat en l’aproximació de les qüestions d’especial interès de l’Ajuntament a la ciutadania, a fer realitat un sistema de presa de decisions que ens permeti sentir partícips de la política municipal i que faciliti un funcionament proper, obert i transparent del consistori.

La nostra proposta en les darreres eleccions ja va ser aquesta i no simplement per a Cal Negre, sinó aprofitant els potencials de la Llei durant tot l’iter legislatiu. Més que mai és necessària dins dels consistoris una tasca Con altura política, que al cap i a la fi és l’òrgan de totes nosaltres. El que voldria és tenir... democràcia directa!