SEGRE
Herèus d’ua memòria

Herèus d’ua memòriaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

“Cau auer començat a perder era memòria, encara que sonque sigue per moments, entà dar-se’n compde qu’aguesta memòria ei sò que constituís tota era nòsta vida. Ua vida sense memòria non serie vida. Era nòsta memòria ei era nòsta coheréncia, era nòsta rason, era nòsta accion, eth nòste sentiment. Sense era no èm arren”. Açò ac escriuec Luis Buñuel.

Mès ath delà dera individuau, i a tanben, era memòria colectiva. I a ua amnèsia que, a diferéncia dera inviduau, pòt non èster patologica, senon induïda e programada. Autant, es efectes non son mens importants e devastadors. Eth “nosati” d’ua colectivitat tanben se pòt pèrder quan se bòrren trams deth passat. En aqueth moment sonque demore un relat trincat.

Era istòria, era lengua, es simbèus, es imatges, es recòrds, es viuences, eth progrés personau e colectiu e fòrça mès, formen part d’ua memòria colectiva e individuau que tostemp mos identifiquen coma pòble e coma País. Se renonciam a quauqui d’aguesti elements, estam trincant part dera nòsta memòria. Ua memòria que beth dia mo’n poderíem penedir de non auer-la luitat.

Aguesta memòria e eth respecte que merite entà contunhar existint ei sò que mos a de portar a voler èster mès ambiciosi, mès aranesi e araneses. Mos a de portar a voler èster un Gran País. Segurament a arribat eth moment de lhuear eth cap, èster orgolhosi de sò qu’auem hèt, de sò que hèm e méter ath dessús dera taula que volem èster, se volem auer memòria o peth contrari la volem amagar. E sustot e mès important, voler èster mès aranesi e araneses sense auer en compde a on s’a neishut, quina lengua parlen, e d’on provien. Èster aranesi e araneses ei eth conjunt de qui estime e se sent sua era Val d’Aran, eth País de toti e totes.

tracking