x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • SANDRA CASTRO

Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes

Les persones, al centre

Actualitzada 17/03/2020 a les 11:04
Les persones, al centre

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Les persones, al centre

SEGRE

El passat dijous 5 de març, vaig participar en una taula rodona amb dones de perfils diversos per parlar de la Dona, nous i vells oficis, nova societat en el marc de la reforma horària. Aquesta taula, que organitzava ERC, és una de les activitats que s’han realitzat a la nostra ciutat en motiu del Dia de la Dona. D’aquesta taula en van sortir idees i propostes molt interessants. Un dels temes que ràpidament es van abordar va ser el de la reforma horària. Què fa que entrem a treballar a les 9 hores, o a les 10 hores, que parem 3 hores per dinar i que a la tarda hi tornem fins a les 7 o les 8 del vespre? Què ens fa dinar a les 3 i sopar a les 10? Ho va dir l’Anna Costa, una de les impulsores de la Diada per la Reforma Horària, que se celebra el 20 de novembre: “Necessitem una nova cultura del temps. Una cultura del temps que ens permeti concentrar les hores de treball. Ser més productives i productius. La meva relació amb la conciliació comença, com ens deu passar a la majoria de dones, amb una experiència personal: quan no em concedeixen la reducció de jornada per tenir cura del meu fill petit. És aleshores quan prenc consciència i decideixo que lluitaré i treballaré perquè això no li torni a passar a cap altra dona. Ara, que estic en la política municipal, segueixo treballant en aquesta línia.” D’entrada, “política” i “conciliació” sembla un oxímoron, i això ja ens dona alguna pista. La política ha estat, històricament i encara ara, un món dominat pels homes. El poder, ja ho sabem, té nom d’home. I també sabem que fins fa poc era impensable que els homes també tinguessin cura dels fills o de les tasques de la llar. Però cada cop més les dones estem perdent la por que ens havien imposat i ens estem fent visibles en móns, sectors, espais, que sempre ens havien dit que no hi pintàvem res. I un d’aquests espais és la política. Segons dades de l’Institut Català de les Dones, durant la legislatura 1991-1995 tan sols hi havia 36 alcaldesses a Catalunya, això era un 4% del total. A la legislatura 2019-2023 el 22,9% del total d’alcaldies són per a dones. La màxima representació del poder municipal, doncs, encara és lluny d’arribar a un percentatge paritari. Pel que fa a les regidores electes, en la legislatura 2019-2023 ja som el 44%. Que les dones entrem en política no vol dir, només, que prenem decisions, sinó que vol dir posar les persones al centre. I feminitzar la política no vol dir altra cosa que convertir la participació i la pràctica política en un lloc menys hostil i més humà. Entendre que mostrar-nos vulnerables en algunes ocasions no està prohibit, al contrari, se’ns ha de permetre. Un exemple clar és la compareixença de la consellera de Salut, Alba Vergés, dijous passat anunciant una de les mesures més dures que s’han pres per evitar l’expansió del coronavirus. La conselleria d’Interior i la de Salut van decretar el confinament d’Igualada i de 3 pobles més de la Conca d’Òdena. La consellera es va mostrar notablement emocionada i afectada per la mesura, ja que ella viu a Igualada amb la seva família, a qui segur que no veurà en 14 dies. Les reaccions a les xarxes no es van fer esperar. Hi havia qui deia que en moments com aquests, enmig d’una crisi de salut pública tan important, no s’havia de mostrar feblesa sinó força, seguretat i contundència (patró masculí, l’home fort, sever que no es deixa doblegar per res ni per ningú). D’altres, en canvi, apuntaven a aquesta necessitat de feminitzar i humanitzar la política. Jo em vull saber representada per unes persones que senten i que no amaguen la seua vulnerabilitat, perquè això no les fa menys competents que qualsevol altra persona dura, freda i hermètica. Mostrar la nostra vulnerabilitat, mostrar-nos com som, sense màscares, és també una de les nostres fortaleses. Des de la política municipal també hem d’anar cap aquesta feminització, que vol dir implementar polítiques feministes en tots els àmbits, que vol dir conciliació, que vol dir reforma horària i que vol dir, en definitiva, cuidar-nos més tots i totes.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre