'Vaques, porcs, guerres i bruixes'

És el títol d’un dels llibres del mestre de l’antropologia cultural Marvin Harris, en el qual ens descobreix què hi ha darrere dels costums de cada cultura –per què els hindús adoren a les vaques o els jueus tenen prohibit menjar carn de porc–. Conductes que, analitzades des de la nostra òptica, poden semblar irracionals i que, sota la seua perspectiva cultural, fins i tot la material, poden entendre’s perfectament.

Per la meua part, sense que la proposta que us faré tingui una pretensió científica i sí un component de divulgació o d’entreteniment, us proposo que classifiqueu els nostres líders actuals –polítics, de la informació, de la cultura o del sector que considereu– partint del seu comportament.

El qüestionari DISC

És una de les eines més utilitzades per les grans empreses en l’àmbit de l’avaluació de la personalitat.

La seua versió DISC Extended està basada en els treballs de Carl Gustav Jung i William M. Marston. Segons ells, el comportament de les persones el podem classificar en quatre estils: dominant, influent, estable (de l’anglès stabile) i conscienciós.

Així és com es construeix el nom del qüestionari DISC, amb la inicial de cadascun dels noms de cada estil.

Criteris per avaluar els nostres líders

A l’hora de classificar els seus comportaments dins dels esmentats estils (D, I, S i C), en cada persona avaluada podem distingir dos tipus de comportament: un de natural i un altre d’adaptat.

El primer és intrínsec i és el que l’individu mostra de forma natural, amb el qual se sent més còmode i confortable. El segon és l’adaptat o extrínsec, el que ens mostren en el seu comportament extern, el que fem servir per adaptar-nos conscientment a una nova situació. L’ideal, tant per al mateix individu com per als que el “pateixen”, és que ambdós comportaments coincideixin i, si es produeix aquest “miracle”, estem parlant de comportaments autèntics i sense duplicitats.

Etiqueta final

Encara que en el moment de l’avaluació hauríem de formular-los una bateria de preguntes i després classificar-los partint de les seues respostes –al no tenir aquesta possibilitat– us demano que partint dels estils (D, I, S i C) i la seua conducta pública, procediu a classificar el seu comportament.

El que havien anat demostrant fins ara el considerarem el seu estil natural; el que mostren en aquesta situació excepcional serà l’adaptat. Us facilitem alguns dels trets de cada estil perquè us ajudin a etiquetar cada líder.

Els D són agressius i egocèntrics, els I són sociables i oberts, els S són pacients i modestos, els C són planificadors i conservadors.

En l’avaluació científica de la personalitat no es donen estils purs i sí combinacions entre aquests, amb la prevalença d’un sobre els altres.

A partir d’ara, a més de classificar els nostres líders amb etiquetes que puguin tenir a veure més amb l’insult, la desqualificació o l’admiració, comptem també amb un criteri més racional i “científic” que, tal com ens suggeria el gran mestre, eviti una avaluació irracional, encara que desconec si no deu ser precisament la introducció d’un mètode racional el que ens porti a etiquetar la seua conducta com a irracional.