SEGRE

LIDERATGE

El món que ens ve: les noves tendències post-Covid-19

(*) Borja Arrizabalaga Uriarte és expert en lean management, excel·lència operacional i sistemes de gestió integrals, consultor i professor d’INGENIO Leadership School

El món que ens ve: les noves tendències post-Covid-19

El món que ens ve: les noves tendències post-Covid-19SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La sobtada aturada de l’activitat (un bloqueig decidit pels estats) a tots els països del planeta està produint un doble impacte en la demanda i l’oferta que tindrà efectes irreversibles.

La seua magnitud generarà canvis en l’economia, el nostre comportament, les nostres empreses i la nostra forma d’entendre el nou món. Aquí hi podria haver alguns dels que s’han identificat:

–Tres grans blocs es consolidaran al món: la Xina, els Estats Units i Europa.

Tant la producció com el comerç es regionalitzaran, tornant als llocs de consum, amb l’ajuda de la robòtica, la impressió en 3D i la productivitat 4.0. El temor de noves ruptures a les cadenes de subministrament després de la guerra comercial i el Covid-19 actuaran com a catalitzador.

–L’economia europea serà com la japonesa, com a resultat d’un esforç financer substancial per sostenir els països del sud d’Europa, que patiran tremendes taxes d’atur, dèficit i deute públic. La deflació serà el risc que els governants d’Europa hauran de combatre.

–Els Estats Units adoptaran polítiques keynesianes, amb un deute públic colossal i una forta creació de diners que acabaran causant una alta inflació. La crisi accelerarà el declivi de l’imperi americà.

–La Xina augmentarà el pes del consum privat i dels serveis en el seu PIB, amb una major producció local de béns de consum que competiran amb els europeus i els nord-americans.

–La bretxa entre els Estats Units i la Xina s’ampliarà. Hi haurà un desacoblament a les cadenes de subministrament que posarà fi al miracle econòmic xinès, i el seu creixement s’estabilitzarà entorn del 3,5% del PIB.

–Els membres de l’OPEP i els països en desenvolupament seran els grans perdedors a causa de la caiguda del preu de les matèries primeres i la fuga de capitals cap als països desenvolupats. La caiguda del PIB dels països vinculats a les matèries primeres està sent brutal.

–Noves formes de col·laboració internacional entre els països sorgiran davant del fracàs de la coordinació mundial que hem presenciat i per reaccionar davant de futures crisis. Els Estats Units perdran el seu lideratge mundial; Europa i la Xina guanyaran protagonisme.

–La inversió en béns i serveis públics augmentarà. Tot i així, la bretxa entre rics i pobres s’ampliarà encara més, alimentant el populisme. Els treballadors menys educats estaran en desavantatge en la nova onada de digitalització i teletreball.

–Es llogarà menys espai d’oficina i el preu del lloguer baixarà. Els professionals s’han acostumat a la comunicació per videoconferència, i el treball a distància amb horaris flexibles creixerà.

–Els ciutadans hauran après a consumir menys. Les compres en línia es tornaran naturals en una nova societat molt més digital. Els perdedors seran les cadenes de botigues i els centres comercials es convertiran en plataformes de lleure.

–L’educació universitària online i els màsters creixeran en popularitat, impulsats per la realitat augmentada i la 5G. L’educació es reconfigurarà cap a les habilitats.

–Les empreses contractaran menys empleats i subcontractaran més freelancers, knowmads i silver surfers. El número de freelancers creixerà perquè els professionals desconfiaran de la seguretat laboral i hauran descobert el valor de la flexibilitat. Aquests professionals buscaran disfrutar més, treballar menys i assaborir els petits plaers de la vida.

–El capital privat reorientarà totes les seues inversions cap a un tipus d’empreses relacionades amb la salut, l’alimentació i la tecnologia. L’economia compartida perdrà força.

–Les empreses vendran filials estrangeres i participacions no estratègiques per captar liquiditat. Es buscaran proveïdors de proximitat i es renunciarà als models de subministrament “just a temps”.

–Les empreses amb balanços sòlids i capacitat de distribució multicanal aprofitaran l’angoixa dels competidors per impulsar una intensa concentració empresarial i convertir-se en campiones regionals. Els inversors invertiran en aquestes empreses impulsant la seua capitalització de mercat.

–Després de la bombolla de les ofertes públiques inicials d’accions d’empreses amb pèrdues a preus absurds, els inversors apostaran per empreses que generin beneficis. Molts dels unicorns es desinflaran i faran fallida.

–Hi haurà un ressorgiment de les empreses de nova creació perquè l’aïllament i l’avorriment fomenten la creativitat i perquè molts dels seus ocupadors faran fallida. Els treballadors hauran descobert que hi ha menys seguretat en els seus treballs del que pensaven.

–S’acceleraran els processos de digitalització de les empreses per maximitzar el teletreball.

–Com a competència sobresortirà la resiliència dels empleats abans d’aquest futur incert i pròximes pandèmies que de segur vindran. Som una espècie i una societat molt vulnerables

–S’ajustaran les plantilles i entraran nous models de contractació més dinàmics i ajustant-se a aquest nou mercat laboral VUCA.

–S’invertirà en més esforços en plans de contingència per minimitzar riscos en el futur davant d’aquestes situacions, que es convertiran en la normalitat. Sorgiran i seran el nou talent dels neurolíders resilients en la nova direcció de totes les empreses.

Com en totes les crisis, hi haurà guanyadors i perdedors, però aquesta pandèmia augmentarà la solidaritat mundial, l’espiritualitat individual i la flexibilitat del món professional. Ens farà millors persones dins d’un món que crearà nous organismes supranacionals i buscarà novament la cooperació entre països.

tracking