x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • JORDI TARRAGONA

Escenaris empresarials post-Covid-19

Actualitzada 16/05/2020 a les 09:02
Escenaris empresarials post-Covid-19

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Escenaris empresarials post-Covid-19

SEGRE

La immensa majoria de les empreses són propietat d’una família. Les empreses familiars tenen visió a llarg termini, fet que facilita fer front a entorns VICA. La família empresària, treballi al negoci o no, sigui accionista o encara no, ha d’entendre el que està passant en l’àmbit del negoci i del patrimoni. S’ha de gestionar les emocions (les pors) i entendre les situacions econòmiques. En una situació com la generada pel Covid-19

, el patrimoni personal es pot trobar amb la volatilitat dels estalvis i problemes de liquiditat, i a més a més, és difícil trobar qui comprarà accions a bon preu per al venedor. En definitiva s’ha d’homogeneïtzar la visió de la situació (els que no hi treballen ho poden veure –i potser amb raó– diferent dels implicats al dia a dia), i potser implicar la següent generació, per decidir temes com el nivell d’exposició de la família propietària, el repartiment de dividends, o l’aprofitament d’oportunitats.

La família empresària ha de tenir present una sèrie de principis: el substantiu és empresa, família l’adjectiu. El que és bo per a l’empresa, a la llarga, és bo per a la família. Continuar és una opció, no una obligació. No s’ha de posar diners bons sobre negoci dolent.

Els empresaris són persones d’acció. Abans de començar a fer res cal haver destinat un temps a revisar l’estratègia, ja que, com va dir Sèneca, “no hi ha vent favorable per a qui no té port del destí”. L’estratègia és la guia d’actuació que permet focalitzar i unificar actuacions. El que és encara més necessari en l’entorn VICA (volàtil, incert, complex i ambigu) és saber que tot canvia molt de pressa i no sabem en quin sentit, hi ha sorpreses, noves regulacions, és difícil reconèixer les relacions causa-efecte.

Per prendre les decisions encertades cal planificar quins són els possibles escenaris futurs. No és el mateix el Pol Nord que el Sàhara. Quina serà la nova normalitat? Què serà diferent? Els escenaris estan determinats per factors externs, com la regulació, la competència i els consumidors. Nosaltres després potser podrem posar peces del decorat i actuar. Hem de dibuixar diversos escenaris: optimista, probable, pessimista, 20% pitjor i terminal (el Covid-19 ens recorda que l’impossible és possible). Per a cada un, fer comptes d’explotació i balanços provisionals i de tresoreria. Per al que sigui més probable farem plans d’acció, i per a la resta, plans de contingència. Cal preveure que el Covid-19 no desapareix del tot, i que el 2021 tornarà, esperem que amb menys virulència.

És molt possible que el Covid-19, a més a més de produir una recessió, canviï els hàbits de consum i modifiqui els models de negoci de més d’una empresa i el pes de l’administració. És aviat per saber quins seran els seus efectes, perquè en gran part poden dependre de la durada de la pandèmia i del grau de confinament (la vacuna no s’espera fins abans de l’abril del 2021). Però podem pensar en les conseqüències en els viatges i el turisme. I les cadenes de subministrament, avui en dia tan just in time, és a dir, sense estocs, i llunyanes (qui no té components de la Xina)? Es produirà una reindustrialització, afavorida, a més a més, per la guerra comercial i la robòtica (que disminueix els costos de mà d’obra)? Els diners físics transmeten virus, com afectarà l’economia submergida? El deute públic pot passar del 100% actual al 130%. Hauran d’augmentar els impostos. Quines conseqüències tindrà l’efecte cocooning (tornada al niu) en el teletreball i les compres en línia? Quina pèrdua de privacitat acceptarem a la nostra vida virtual? Com serà el sector i el mercat? Quins seran els futurs líders? Com seran els criteris de decisió dels consumidors? Quina serà la nova normalitat? Què haurà canviat? Cada empresa ha de respondre a aquestes preguntes, diferenciant el que són opinions personals de dades contrastades. Haurà d’establir la probabilitat de cada escenari i les corresponents estratègies i plans d’acció. Shell-Oil es va salvar de la crisi del petroli de l’any 1973 perquè tenia l’escenari previst. Potser pot ser d’ajuda l’opinió d’un expert.

Davant de cada escenari haurem de determinar quin és el nostre DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), i en funció d’això plantejar les diverses alternatives d’estratègia. Quina és la millor estratègia en cada escenari? Per què? Tindrem els recursos necessaris per dur-la a terme amb èxit? No podem endevinar el futur, per tant, hem de preveure els diferents escenaris i les corresponents estratègies.

Ànims i salut!

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre