SEGRE
Sortim a caçar coronavirus?

Sortim a caçar coronavirus?SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Tenim una febre per caçar-ho tot: bolets, pokémons, elefants… Ara, amb l’aparició del coronavirus, el Govern corre a la cacera d’aquest temible enemic a cop d’ordre ministerial i sota l’aixopluc de l’estat d’alarma.

El 28 de març es publicà l’ordre ministerial amb què s’encomana a la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial el desenvolupament d’una aplicació informàtica per tal que els usuaris facilitin dades de salut a les diferents administracions sanitàries, així com l’estudi de la mobilitat aplicada a la crisi sanitària. DataCOVID-19.

Es tracta d’un sistema de geolocalització a través del qual podran saber a temps real per on ens movem, amb qui ens relacionem, on anem a comprar, a passejar o a fer altres afers que, fins a l’estat d’alarma, formaven part de la més íntima esfera personal.

Tot això, emparant-se en l’article 3 de la LO 3/1986 de mesures especials en matèria de salut pública, que estableix que per tal de controlar les malalties transmissibles l’autoritat sanitària podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts i de les persones que hi estiguin o hagin estat en contacte, així com les que es considerin necessàries en cas que hi hagi risc de caràcter transmissible.

Però, què entenem per “mesures oportunes”? És evident que totes aquelles que no vulnerin els drets fonamentals a la intimitat, la vida privada i la lliure circulació de les persones, consagrats en la Constitució Espanyola i reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans.

La irrupció de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana i professional ha suposat i suposarà grans avenços que no podem defugir, al contrari, són necessaris i, ben aplicats, tenen més avantatges que inconvenients.

El problema ve quan la intromissió de les eines digitals vulnera drets fonamentals. La utilització d’aquestes eines s’ha de fer sota els principis de transparència, lleialtat, finalitat, licitud, exactitud i minimització de les dades i, afegiria, el seu ús excepcional i temporal, si suposa una intromissió a la intimitat.

En un estat de dret, on l’estat d’alarma no ha suspès cap dret fonamental, la solució més lògica seria la facilitació de les dades de forma voluntària per part dels ciutadans com a expressió màxima de la seva llibertat, que haurien d’exercir-la amb responsabilitat i mirant pel bé comú.

tracking