SEGRE

COL·LABORACIÓ

Les figuretes de Betlem

Arxivera i escriptora

Les figuretes de Betlem

Les figuretes de BetlemSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Sembla estrany i mentida que en aquests moments de confinament i crisi a tots els nivells, en l’aspecte cultural, que potser és el que més conec, les persones hàgim hagut de mirar de tirar endavant i fer coses enginyoses i alternatives des del carrer. Bé, més que des del carrer, des dels nostres ordinadors, amb les nostres càmeres web, amb els nostres recursos i, com en tantes altres ocasions, per amor a l’art (mai millor dit). Faig aquesta afirmació i la faig en aquest moment, perquè d’ençà dels primers dies del tancament de totes les persones del món mundial a les seues cases, en molts llocs del planeta, i sense que ningú s’ho hagués parlat prèviament, les persones han sortit a la via làctia virtual i han interactuat entre elles, han buscat solucions a l’aïllament mitjançant la creativitat i el saber fer.

A Lleida ha passat quelcom similar a la resta de ciutats i pobles de Catalunya, i m’atreviria a dir que de la mà d’iniciatives absolutament voluntarioses i plenes d’imaginació s’han sumat esforços per tal de suplir el que la pandèmia ens prenia, que és el carrer i la vida social. Així, concretament, al cap de tot just una setmana d’estar tancats a casa, la llibreria Caselles, el Genet Blau, l’editorial Fonoll, Pagès Editors i el diari SEGRE i Lleida Televisió van endegar una plataforma, Culturaacció. La cultura a Lleida va reaccionar i va permetre difondre activitats de teatre, música, literatura, màgia i dansa amb segell lleidatà i via streaming. Els llibres que per Sant Jordi havien de sortir al carrer, totes les inquietuds culturals que es van ofegar abans de ser ensumades, moltes de les iniciatives que la gent del sector preparaven i que es van veure frenades en sec pel confinament, amb la iniciativa, van poder arribar al públic. Però és que aquesta no ha estat l’única idea que ha sortit d’algun sofà, d’algun estudi o, vés a saber, d’alguna cuina mentre la gent preparava potser un risotto de ceps. El col·lectiu Ilerdam Videas, una xarxa cultural de Lleida amb empenta i il·lusió, ha tirat endavant dos projectes dignes d’admiració. A través de dos esdeveniments a la xarxa van reunir una gentada, entre creadors i públic, que va ser espectacular i que, francament, a mi em va fer bullir (positivament) la sang. El primer cap de setmana van organitzar un festival de música i el segon de literatura en el qual molts noms lleidatans de les lletres i del teatre es van citar en aquest espai que, a més a més, amb el sistema de taquilla inversa, preveia algun ingrés per als participants.

Ara també tindrem una festa major de quilòmetre zero que organitza Lleida Viva Fest i que comptarà amb espectacles de màgia, circ, concerts i presentacions de llibres de més de vuitanta creadors i creadores i que tindrà com a escenari igualment aquesta cada cop més transitada xarxa telemàtica.

Tot aquest bé de déu em fa pensar que sort en tenim de la gent de casa seua, perquè en un moment com és aquest els flamants regidors i directors d’institucions culturals públiques ni se’ls veu ni se’ls afigura. Cobren, això sí, el seu magnífic sou i sense comparèixer ni per forat ni per finestra. De ben petita em vaig qüestionar ben aviat de què servien les figuretes de Betlem que posàvem al pessebre que fèiem amb la mare cada any per Nadal. Ara em passa el mateix, però resulta que les figuretes estan totes guardades, entre serradures i cotó perquè no es xafin a les seues capsetes i la gent, apa!, a treballar gratis per allò que se suposa que haurien de fer ells. De fet, no sé de què em queixo si cada cop tinc més fe en les iniciatives individuals/col·lectives de la ciutadania i menys en la dels nostres dirigents...

Ben pensat, sí que sé del que em queixo, i és que mentre aquests personatges cobren uns sous que, per descomptat, al meu entendre, no es mereixen, els actors i les actrius, els escriptors i editores, els pintors i les galeristes, els músics i tota la gent de bona voluntat no tenen bolos, exposicions, distribució ni presentacions de llibres i, per tant, no tenen ingressos i, damunt, encara estan sobrats d’energia per organitzar el que els altres galifardeus no fan.

Quin esgotament provoquen les hieràtiques figuretes de Betlem.

tracking