Drets mediambientals postpandèmia

La Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 no feia cap referència al medi ambient. Es reconeixien els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, anomenats de primera i segona generació, d’acord amb els principis de llibertat i igualtat.

Actualment parlem del dret humà al medi ambient com un dret de tercera generació, identificant la lluita contra el canvi climàtic amb una reversió de situacions de pobresa, desigualtat i migracions.

A partir dels anys 70 es comença a regular el medi ambient, separant-lo per sectors (sol, aigua, aire). Als 80 comença a tractar-se la generació de residus i als 90 apareix el concepte de globalització i el tema del medi ambient es converteix en el centre del debat.

L’article 45 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a gaudir d’un medi ambient adequat al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. A partir d’aquí, es van desenvolupar les normes que configuren el dret mediambiental.

Abans de l’arribada de la pandèmia, el canvi climàtic s’havia convertit en un debat present a la societat, diferents moviments empenyien per fer canvis i reformes, teníem instruments legals i semblava que alguna cosa es movia en les nostres consciències.

Ha arribat el coronavirus i el confinament, a escala mundial, ha suposat un respir per al planeta, ha arribat però el desconfinament i s’ha produït un retrocés d’aquelles millores ambientals.

La crisi del Covid-19 subratlla la necessitat urgent de l’acció climàtica. La primera prioritat no pot ser reparar l’economia devastada, ajornant les regulacions mediambientals. El creixement econòmic no pot comportar un augment de les emissions, ni la destrucció de la biodiversitat. Tenim una situació nova, que ha d’obligar a noves polítiques. No n’hi ha prou amb l’exercici dels drets mediambientals que tenim. Necessitem canvis estructurals. Tenim l’oportunitat de construir un nou món.

La societat civil s’ha mobilitzat altre cop, posant en marxa projectes com la plataforma Eix Ambiental de Lleida, nascuda amb la voluntat d’impulsar la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de la diversitat o amb la declaració de principis del manifest Treball: democratitzar, desmercantilitzar, descontaminar, signat per Thomas Piketty i altres intel·lectuals.

La batalla ha començat el seu desenllaç i es definirà el món postpandèmia.