x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • JOSEP IBARZ GILART

Alcalde d’Almacelles

Les estàtues de Cristòfol Colom

Actualitzada 25/06/2020 a les 09:14
Les estàtues de Cristòfol Colom

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Les estàtues de Cristòfol Colom

SEGRE

Davant de la crisi als carrers dels Estats Units per l’homicidi de l’afroamericà George Floyd, alguns manifestants s’han dedicat a destruir estàtues de Cristòfol Colom en diverses ciutats tot fent-lo responsable de la situació en què viuen les minories ètniques com són els hispans, els afroamericans i els indis. Com que el ressò de la ignorància es propaga amb molta facilitat, a casa nostra, la presidenta del grup d’En Comú-Podem al Parlament, Jéssica Albiach, no ha trigat a demanar també la retirada de l’estàtua de Colom.

Tota proposta política ha de tenir uns fonaments econòmics, socials, culturals i històrics, però des de fa uns anys es va a cop de titular de premsa, sense cap anàlisi seriosa. A simple vista podem veure com el continent americà va desenvolupar dos models de societat molt diferents: la d’origen hispana i l’anglosaxona, tot i que el punt de partida va ser cometre barbaritats per poder dominar i sotmetre els territoris i la seva gent. Això no és patrimoni de cap nació i qui estigui lliure de culpa que aixequi el braç.

Els anglosaxons van iniciar des del primer moment la neteja ètnica dels nadius americans i no van dubtar a lluitar i tancar-los en reserves. Avui encara els EUA mantenen la Medalla del Congrés que van obtenir els soldats del malauradament famós 7è de Cavalleria pels fets de Wounded Knee contra els indis. En un tres i no res, la població índia de Nord-amèrica va passar només a Califòrnia de 150.000 a 30.000, però això no va passar els segles XVI, XVII i XVIII, sinó al segle XIX després de la consecució de la independència per part dels EUA. Aquell mateix segle XIX, la segregació donaria peu a la guerra civil nord-americana i, poc després, a la creació de l’infame Ku Klux Klan (1865).

A la Primera Guerra Mundial, els EUA separava els soldats blancs i els afroamericans en barracons diferents, una divisió per ètnia de la qual no es té coneixement als virregnats espanyols, sent bons exemples Juan Garrido (milicià espanyol del segle XVI que va col·laborar en la descoberta de La Florida), o Eusebio Puello i José Torres Bugallón, dos oficials mestissos de l’exèrcit al segle XIX.

La violència racial als EUA perdura des de la seva creació i dubto que pugui canviar a curt termini, malauradament. Per això, és millor acusar Colom –un aventurer que buscava una ruta més curta per arribar a Àsia– de tots els mals i fomentar la llegenda negra.

La trobada entre els dos mons no va ser flors i violes i es van produir tota mena d’abusos, malgrat que l’objectiu era comercial i missioner i no d’extermini dels indis, com va passar més tard en altres latituds del continent. De fet, hi ha constància com Colom va ordenar i pregar que “no fessin cap greuge ni força a cap indi ni índia, i refusessin de fer injúria o violència a les dones”, com relaten els llibres i documents de l’època.

L’any 1500 es va decretar per part dels Reis Catòlics els drets dels indis i la prohibició d’esclavitzar-los. La Junta de la Universitat de Salamanca, convocada per Carles V l’any 1540, conclou que «tanto el Rey, como gobernadores habrían de observar un escrupuloso respeto a la libertad de conciencia de los indios, así como la prohibición expresa de cristianizarlos por la fuerza o en contra de su voluntad».

La relació amb els nadius era tal que el 24 de juliol de 1533 es va concedir al fill de Moctezuma el càrrec de Contino de la Casa Reial, fent-lo membre de la Cort espanyola (els seus descendents seran els fundadors de la Guàrdia Civil al segle XIX).

Al nou continent, Espanya hi va construir més de 700 ciutats en menys de cent anys, avui gran part d’elles Patrimoni Mundial. També van ser creades les rutes comercials com la del Galió de Manila, la més important del món i que beneficiava econòmicament els territoris d’Àsia, Amèrica i Europa. Però la nova societat hispanoamericana havia de ser culta, d’aquí la construcció de prop de 30 universitats, sent la primera la de Santo Tomás de Aquino el 1538 a la ciutat de Santo Domingo. Els EUA haurien d’esperar al 1779, un cop aconseguida la independència, per gaudir de la seva primera universitat, fet que posa de manifest que els anglesos, lluny de voler construir una nova societat, el seu interès era l’explotació pura i dura, d’aquí els fets que es van produir a la ciutat de Boston de 1773 i que van ser l’espoleta per activar el moviment independentista.

El mestissatge és elevat en molts països americans que van estar sota l’òrbita espanyola: a Colòmbia, un 63%; a Hondures, un 96%; a Mèxic, un 85%; a Veneçuela, un 57%, però si mirem els dos estats nord-americans d’origen anglosaxó (Canadà i EUA), aquests no superen el 6%.

Una última dada per remarcar aquesta diferència de criteris: Espanya va provar el matrimoni interracial l’any 1514, 22 anys després de la primera arribada de Colom, mentre que els EUA no van permetre els enllaços matrimonials en tots els seus estats fins al 1967, 450 anys més tard.

No sé si això ajudarà a entendre el que passa amb el racisme als EUA i la reacció virulenta arran la mort de George Floyd, però sí que posa damunt la taula que en el teòricament país més avançat del món hi ha moltes mancances per resoldre, entre elles la igualtat entre les persones, però fins que no s’acabi amb el substrat racista es fa difícil eradicar-les. L’altra cosa que sé és que enderrocant estàtues de Colom no avançarem res. Si busquem una bona foto i unes bones imatges de vídeo, llavors les accions queden ben lluïdes, però amb això ens quedarem. El problema, quan la tempesta s’apaivagui, continuarà existint.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre