SEGRE

COL·LABORACIÓ

La Llei de protecció de les oliveres monumentals

Diputades de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya

La Llei de protecció de les oliveres monumentals

La Llei de protecció de les oliveres monumentalsSEGRE

Creat:

Actualitzat:

El dimecres 3 de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar per una àmplia majoria la Llei de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i oliverars monumentals. Ha estat el final d’un recorregut iniciat des del territori, no sempre amb el necessari consens, que converteix uns arbres monumentals en patrimoni cultural dels catalans i n’evita la comercialització i el trasllat fora del seu hàbitat natural.

Certament, el paisatge de les Terres de l’Ebre, especialment el del Montsià i el del Sénia però també de la Ribera d’Ebre, està solcat per oliveres amb una antiguitat i bellesa que les converteix en excepcionals i que, com a tals, han d’estar protegides per llegar-les a les properes generacions. Uns arbres en què es projecta una suma de significacions simbòliques que ens parlen des dels segles, que ens expliquen qui som i que són el resultat de la cura i del treball dels que ens han precedit.

Sabem que l’agricultura és una gran creadora de paisatges culturals. Per això la llei protegeix el conjunt del paisatge configurat, també i de forma indestriable, per tots els elements d’ordenació i aprofitament de la terra agrícola, com els marges de pedra seca, reconeguts per la Unesco.

Junts per Catalunya sap del valor del paisatge patrimonial dibuixat per les oliveres i oliverars monumentals i per això, durant el procés d’elaboració del text de la Llei, ha ponderat el procés de patrimonialització que s’ha fet des del territori: un procés que ha anat assignant valors a les oliveres i hi ha projectat la seva identitat. Però també el nostre Grup Parlamentari ha tingut molt en compte que aquest paisatge té uns titulars de drets per a qui les oliveres i els seus camps són, alhora, espai de treball i font d’ingressos. Fer compatible aquesta dualitat ha estat l’objectiu fonamental i per això ens hem fet ressò de les demandes i necessitats (en forma d’esmena) dels pagesos i dels seus representants.

Garantir la preservació del paisatge cultural de les oliveres i oliverars és directament proporcional a garantir que pugui continuar sent un paisatge agrícola productiu i que els pagesos puguin desenvolupar-hi les accions transformadores que els permetin guanyar-s’hi la vida. Perquè aquest paisatge ha de continuar sent dinàmic i funcional i ha de ser un paisatge d’un país viu, no una imatge ideal museïtzada i fossilitzada a través d’un text legislatiu.

Junts per Catalunya tenim clar que l’autenticitat del paisatge cultural de les oliveres radica en noves oportunitats per a la vida dels pobles que s’hi disseminen, de la seva gent i de l’activitat agrària. La norma sempre ha de servir el ciutadà i no al contrari, i aquest equilibri entre la preservació del paisatge cultural i l’explotació d’un paisatge en producció és el que dóna valor al text legislatiu.

Precisament per aquesta dualitat sovint difusa (paisatge patrimonial i espai productiu) el Reglament que haurà de desplegar la Llei haurà de preveure necessàriament la transversalitat de competències entre el Departament d’Agricultura i el de Territori (també amb Turisme, Cultura i Educació) i, sobretot, tenir el motor d’una coordinació amb la resta d’institucions, especialment les locals, així com amb els pagesos i les seves associacions, que hauran de tenir la necessària representativitat en els òrgans de gestió. Aquesta coordinació és imprescindible per a una bona gestió de la preservació del paisatge de les oliveres monumental i com a garants que els pagesos, i amb les necessàries compensacions, puguin continuar vivint-hi, treballant-hi i generant riquesa.

Els mars d’oliveres configuren un patrimoni excepcional que atorga identitat a les poblacions que hi viuen. Protegir aquest patrimoni cultural i alhora que continuï sent font de riquesa i benestar obre finestres d’oportunitats i les hem d’aprofitar. Oportunitats de créixer com a poble, com a símbol d’una societat culta que valora simbòlicament el seu paisatge, oportunitat perquè ens redescobreixin i oportunitat per fer-nos entendre una mica millor a través d’un paisatge cuidat, ordenat i, sobretot, estimat. Com deia Henry Rivière, el pare de la museologia moderna, “el patrimoni és un espill on la població es contempla per reconèixer-se i, alhora, un espill obert als hostes per fer-se entendre millor”. Contemplem aquests arbres monumentals per veure’ns-hi representats i per ensenyar qui vam ser, qui som i qui serem.

tracking