El seguici dels reis

Fa uns mesos es va escampar la notícia que al viatge de noces els actuals reis d’Espanya s’havien camuflat en un hotel sota el nom fictici del matrimoni Smith&Smith. No corren bons temps per a la monarquia, acusada de frivolitat i llastrada per la reiterada activitat delictiva del rei emèrit. En aquest context, ens ho podem creure tot. El rei emèrit tenia al palau reial una màquina per comptar els bitllets de les milionàries comissions que repartia amb les seves amants? Tornant als Smith&Smith, costa creure que, en un món tan globalitzat, una parella protegida dia i nit per policies i amb un seguici de lacais rere seu es pugui fer passar per uns anònims qualssevol.

Perquè, quants servents porten els Borbons de viatge? Al s. XIX uns quants més dels que devien portar els prínceps al viatge de noces. Ens ho detalla el ministre Fernando Cos-Gayón. Nascut a Lleida, Cos-Gayón no va exercir mai de lleidatà però hi té un carrer dedicat, que durant molts anys tenia la placa amb el cognom equivocat, fet que dona una idea del poc que se sap d’ell. Entre el setembre i l’octubre del 1862, Cos-Gayón acompanya la reina Maria Isabel de Borbó, el rei consort, el príncep d’Astúries i la infanta Isabel en una llarga visita per Espanya. A petició de la reina escriu un llibre sobre el viatge on desglossarà, amb nom i cognoms, tots els qui van amunt i avall enganxats als reis. El nucli del seguici reial el constitueix la claca política i aristocràtica: a més de Cos-Gayón, dos ministres més, un duc com a majordom reial, per ajudants una marquesa i un comte, l’administrador del patrimoni, un arquebisbe, el duc de la Guàrdia Reial, el secretari particular, dos policies, un majordom major, dos marquesos que eren metges, d’ajudants de camp, dos generals i dos coronels i dos caps de cavallerisses.

Un segon seguici, de menys a més pencaires, és el següent: un inspector de despeses, un secretari de majordomia, l’encarregat de les despeses del viatge, cinc encarregats de càmera, dos uixers i dos porters, un apotecari i un cirurgià –per aplicar sangoneres–, vuit ajudants diversos, quatre encarregades de roba, una pentinadora, un mestre de cant, un nombre indeterminat d’escrivents, d’oficials i ajudants de cuina, rebosteria, vi i cava, i de cambrers de servir taules, palafreners, conductors de carrosses i altres amb la tasca específica de frenar-les. Cos-Gayón, cansat de tanta descripció de personal, acaba amb un “etc., etc.”. Abans, però, detalla el nom d’unes dones amb una tasca meritòria. Són quatre “mozas de retrete”, encarregades que, a qualsevol lloc que els apeteixi, els Borbons caguin en una cagadora mòbil que després “las mozas” deixaran com una patena fins a la propera. Al segle XIX als Borbons no els calia amagar la merda sota la catifa.