SEGRE

COL·LABORACIÓ

Energies renovables sí, però no a qualsevol preu

Alcalde de la Pobla de Segur

Energies renovables sí, però no a qualsevol preu

Energies renovables sí, però no a qualsevol preuSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Suposo que els dirigents polítics pirinencs de principis del segle XX havien de tenir molts dubtes i moltes pors quan els van explicar que volien construir les centrals hidroelèctriques amb el que comportava; funiculars, carrilets, preses, canonades forcades, edificis immensos, canals, etc. Aquí dalt no havien vist mai res similar.

Un clar exemple del que va suposar la construcció de les centrals el trobem a la vall Fosca: no hi havia carretera d’accés i en tres mesos van construir-ne una de la Pobla de Segur a Capdella.

També van comunicar 15 llacs de la vall Fosca per sota terra, produint l’energia elèctrica que permetria posar en marxa fàbriques a l’àrea metropolitana de Barcelona. Van construir canals subterranis per sota les muntanyes comunicant cinc centrals, fins a arribar al pantà de Sant Antoni, van edificar, al congost de Susterris, la presa més gran d’Europa i la quarta més gran del món. Tot allò, per aquella gent, havia de ser com si ara ens diguessin que a la Conca de Tremp es porta a terme un camp d’aviació per enviar coets a Mart.

Bé, de tot això ja fa uns quants dies, ara volen instal·lar plaques fotovoltaiques. No dic que no s’hagi de ser proactiu amb les energies renovables, hem de ser els primers a voler gaudir d’un sistema energètic autosuficient que no depengui dels combustibles fòssils. Però preferentment cal potenciar les energies renovables que ja tenim instal·lades al territori, com són les hidroelèctriques. Aquestes centrals aprofiten un recurs natural, l’aigua, per generar energia neta. El seu cost de producció és molt baix, per la qual cosa dona molt marge de benefici, és un negoci rodó. Mentrestant, hi ha gent que passa fred a casa hi ha de decidir si s’escalfa o menja. Les empreses elèctriques haurien de retornar al territori allò que se n’enduen, no podem acceptar aquest model especulatiu.

Costa de creure que, amb el 18% de la potència instal·lada d’energia renovable que hi ha a Catalunya, essent la comarca que més hi aporta, ens veiem amenaçats per un macroprojecte d’energia fotovoltaica. Cal ser més respectuosos amb el territori i fer les coses amb coherència.

Cal un model territorial per fer front a la transició energètica, hem de trobar la manera que la potència instal·lada de què disposem repercuteixi directament al territori. No pot ser que per beneficis privats es gestioni un recurs natural que és de tothom, sense deixar pràcticament res al territori.

Les centrals hidroelèctriques es construïen allà on hi havia l’aigua, però les plaques solars haurien d’ubicar-se prop del lloc on es consumeix l’energia. En segon terme, s’haurien d’instal·lar en teulades i polígons industrials per evitar destruir el nostre paisatge amb grans taques de color negre. Seria necessari que tots i totes reflexionem abans de fer malbé un territori com el nostre, cal utilitzar els recursos com toca i no per pura especulació. Energies renovables sí, però no a qualsevol preu.

tracking