Verónica Fuente: «Si cal rapejar, es rapeja»

Com arriba una madrilenya a Gimenells?

Soc educadora social i vaig venir aquí per feina. La meitat de la meua vida laboral està relacionada amb els joves i l’altra, amb les addiccions. Vaig arribar a Catalunya fa gairebé deu anys, concretament a la zona de Valls, i des de fa una mica més de tres soc a Gimenells.

Treballa amb ‘menes’. És dur?

Jo prefereixo anomenar-los joves migrants perquè mena s’utilitza com a desqualificatiu. I, bé, tots els treballs tenen dos cares. Aquests nois tenen històries molt dures i han viscut situacions extremes, encara que després són adolescents com tots. El meu treball és vocacional i, a llarg termini, és molt agraït. I, de fet, jo també vaig migrar

A aquests joves, els podem oferir un futur?

Sí. Intentem facilitar-los eines perquè es llaurin el seu propi futur i la majoria les aprofiten i evolucionen de forma positiva. És gratificant veure com s’integren.

Anem al 14-F. Relaxen les restriccions però, al seu torn, hi ha por de votar...

Les eleccions són necessàries. No podem seguir amb aquest desgovern i és bàsic decidir qui ens dirigirà en la crisi sanitària i econòmica actual i futura.

Veu possibilitats de sortir-ne?

Treballem per a això. Perquè entri el número 1 i, per què no, la 2. Nosaltres som l’alternativa.

Jéssica Albiach canta rap, Pablo Casado es fa fotos amb garrinets. Es veu fent res així en campanya?

Si cal fer-ho, es fa. Un any enrere no m’hi veia i miri on soc. Cal arribar a la ciutadania, especialment als joves, i si per això és necessari cantar un rap, doncs es canta.

Votarà presencialment?

Sí. No és més insegur que anar al súper i, personalment, m’arrisco més anant a la feina que quan acudeixi a votar.

És de Marea Lila. Queda molt per fer?

Moltíssim! El patriarcat continua sent present. Només cal veure les xifres de maltractament i més amb la Covid. Hem de continuar treballant avui per assentar els drets de les dones del futur.