L'impagament de pensions alimentàries és una forma de “violència domèstica”

El passat 17 de març del 2021 el Tribunal Suprem va dictar una sentència mitjançant la qual va condemnar un home per un delicte d’impagament de pensions a la pena de sis mesos de presó i accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna per haver deixat d’abonar les pensions d’aliments a la seua família.

Addicionalment a l’anterior, en aquesta sentència l’Alt Tribunal va decidir mantenir la condemna pel delicte d’alçament de béns que també havia comès el progenitor per haver-se despatrimonialitzat dolosament.

Per aquest últim delicte, se’l va condemnar a la pena d’un any i sis mesos de presó, accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i multa de catorze mesos amb quota diària de 10 euros per dia de sanció, amb responsabilitat personal subsidiària de l’article 53 del Codi Penal en cas d’impagament.

Pel que fa a les pensions d’aliments, l’obligat al seu pagament devia al progenitor custodi la gens menyspreable xifra de 34.639,04 euros. Aquest fet ha portat el Tribunal Suprem a afirmar que “pot configurar-se com una espècie de violència econòmica, ja que l’incompliment d’aquesta obligació deixa els propis fills en un estat de necessitat en el qual, davant de la seua curta edat i manca d’autosuficiència, necessiten aquest aliment alimentari de l’obligat a prestar-lo, primer per una obligació moral i natural que té l’obligat, i si aquesta no arriba ho haurà de ser per obligació judicial”.

Els magistrats argumenten que, si es produeix l’incompliment de pagar la pensió d’aliments, el progenitor que ostenta la custòdia dels fills haurà “de portar a terme un excés en el seu esforç i cura i atenció cap als fills i privar-se d’atendre les seues pròpies necessitats per cobrir les obligacions”.

Per tant, entenen que, quan això passa, existeix una doble victimització, ja que, d’una banda, els fills no reben una pensió que tenen de dret i, d’altra banda, el progenitor custodi ha de substituir l’obligat incomplidor realitzant un esforç extra per tal de cobrir les necessitats alimentàries dels seus fills havent de privar-se en moltes ocasions d’atendre les seues pròpies necessitats.

Els components de l’Alt Tribunal consideren que aquest tipus de conflictes no haurien d’existir, ja que els progenitors haurien de complir amb la seua obligació en el pagament d’aliments per la convicció moral de cuidar els seus fills i no perquè li ho exigeixi la llei. Si bé és cert que, en alguns casos, el progenitor deixa d’abonar les pensions perquè no li és possible (a l’haver-se quedat a l’atur, tingut una reducció de jornada, etc.), no podem negar que també existeixen persones que deixen d’abonar les pensions d’aliments perquè anteposen els seus desitjos o preferències a les necessitats dels seus fills.

D’aquesta manera, mentre aquest tipus de situacions es repeteixin continuarem necessitant de la intervenció dels tribunals.

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui informar-vos i defensar els vostres drets adequadament.