IEI, de Cristòfol a Perejaume

L a façana de la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs llueix un fris fotogràfic que destaca els fets més rellevants o simbòlics dels seus setanta-cinc anys d’història, que ara commemora. Hi ha, lògicament, una referència a les “Arts”, car les sales de la planta baixa de l’Antic Hospital de Santa Maria han estat sempre una espai de comunicació amb els visitants, a través de les constants exposicions que sempre han presentat.

En aquest fris apareixen dos artistes que representen les aspiracions de la institució: Leandre Cristòfol i Perejaume. L’un exemplifica la dedicació a l’escena lleidatana, i l’altre l’interès per les arts actuals de l’àmbit extralocal.

La tria de Cristòfol és del tot encertada i emblemàtica. La majoria dels artistes lleidatans ha exposat a la Sala Gòtica, i en alguns casos amb mostres que van esdevenir referencials, però en el cas de Cristòfol hi va haver una comunicació constant. En vida seva, Cristòfol va exposar individualment quasi bé sempre a Lleida. Fora ho va fer a Madrid (dues vegades al Cercle Català), a Saragossa (al Cercle Mercantil), a Barcelona (dues vegades a l’Ateneu, a l’Escola Massana, a la galeria Rayuela i a la Fundació Miró) i a València (a l’IVAM).

De les ocasions que es va presentar a Lleida, onze varen ser a l’Institut d’Estudis Ilerdencs que, a més, va editar algunes de les seves monografies. Finalment la Sala Gòtica va ser com un aparador de la seva trajectòria. Des de l’obertura de les exposicions fins a la cloenda, Cristòfol s’hi estava mentre la mostra era oberta, i li agradava comentar el seu treball. A les seves sales va exposar individualment l’any 1949 per primera vegada, després el 1960 i el 1961. L’any 1963 va mostrar Situacions i aproximacions, el 1965 23 Ordenacions, després el 1969 i el 1975 Dibuixos, escultures i objectes, El 1977 Obra no figurativa, després el 1979 l’Homenatge a la Tia Dolors, i el 1982 la cèlebre exposició Alfa-Omega-Alfa, de la qual va dissenyar el muntatge Manuel Niubó. Finalment el 1985 una sèrie de Dibuixos figuratius.

La mostra del 1982 va ser una de les més reeixides, ja que ell era conscient que seria la darrera d’ escultura i va voler fer una sèrie reflexiva sobre la condició humana a la fi del segle XX. Eren unes obres on l’escultor va simbolitzar situacions morals de la societat.

Si l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha marcat la trajectòria d’un artista lleidatà, mai com en el cas de Cristòfol li haurà estat útil. A l’artista i a la societat lleidatana.

La presència de Perejaume indica aquesta voluntat que la Sala Gòtica va tenir també envers el que passava fora de Lleida. Aquesta voluntat ha estat present d’ençà dels anys quaranta, però la intervenció de Perejaume va ser també emblemàtica. L’any 2009 va realitzar el projecte Paladar Jussà. Paladar Sobirà. La Sala tenia una il·luminació molt baixa, i al centre del terra hi havia una instal·lació amb l’orografia dels dos Pallars en forma de boca, com si les valls pallareses fossin el Paladar d’una gran boca. Aquell any, Perejaume va fer la lliçó inaugural del curs acadèmic de l’Institut, i va poder expressar el seu convenciment que les imatges visuals giren i giren per l’univers, farcint-lo.

Aquests dos exemples, posats així, a la façana, parlen del passat, però també volen ratificar una opció de futur que sempre ha estat dialèctica i convençuda.