x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICAD?ART
  • JOSEP MIQUEL GARCIA

Jaume Minguell, il·lustracions

Actualitzada 02/12/2018 a les 10:40

La Sala Marsà de l’Ajuntament de Tàrrega dedica una exposició a les il·lustracions de llibres i treballs gràfics de cartells i fulls volants de l’artista Jaume Minguell i Miret (Tàrrega, 1922-1991), projectada per Xavier Garcia i ben documentada per Camil·la Minguell.

Les primeres il·lustracions daten dels anys quaranta i són fetes en plena joventut. Totes estan vinculades i fetes per arts gràfiques F. Camps Calmet, de Tàrrega. Disposar d’una impremta amb voluntat cultural va significar per a Minguell una col·laboració que l’ensinistrà en la pràctica de les impressions amb sistemes habituals a l’època. Aquestes primeres obres són transcripcions a les planxes de dibuixos elaborats amb tinta i ploma i els temes són targarins, d’escenes de carrers, sense persones.

L’obra més emblemàtica d’aquest primer període són les caplletres i la coberta que fa per al llibre de Ramon Robinat i Cases: Estampas de Tàrrega, de l’any 1948. La segona obra rellevant va ser impresa també a Tàrrega per Camps Calvet: Ciurana.jubileo reconquista.MCMLIII.

Les seves col·laboracions a la revista Labor són del 1955 i el 1958 i ja estan signades, i s’adapten a l’estil lliure que havia imposat Lluís Trepat.

Una de les obres il·lustrades més singulars dels anys seixanta és l’edició col·lectiva Cinema targarí. magí escrivà i roca. camps-calmet, 1967 que inclou dibuixos d’altres autors, així com un primerenc del seu fill Josep Minguell. Hi ha dotze dibuixos seus que responen a dues maneres ben diferents d’execució. Els uns són lineals, amb ploma i els altres són fets amb pinzell i amb una tècnica experimental.

L’any 1972 Jaume Minguell realitza el seu primer llibre que podem considerar d’artista en il·lustrar els poemes del seu amic Gregori Satorres Baldrich (Bellpuig, 1916 – Tàrrega, 1994) L’obra es diu Imatges distants. poesia.

L’obra més rellevant, però, va ser Els inventors de fantasmes de Josep Vallverdú. En lloc de fer servir línies simples, optà per una tècnica derivada de les imatges amb pinzell i tinta que havia emprat a Cinema targarí, amb l’ús de canyes i escuradents que fan el dibuix molt pictòric i evocador.

Tot aquest esforç arribà a una maduresa humana i artística on començà a centrar-se en l’experimentació tècnica que l’apropà al món de l’estampació i provocà la recerca en les tècniques de gravat, amb tòrculs al seu taller.

Es tracta d’un treball intimista que realitzà per al seu propi plaer.

A les seves exposicions individuals de l’època, ja a la dècada dels anys vuitanta, arriba a exposar alguns d’aquests gravats, però són majoritàriament motius fets per un esperit de recerca.

Estem a l’època de la recuperació democràtica i de la construcció d’una nova Catalunya. És un període de descentralització cultural, on Tàrrega aposta fort per tenir una personalitat pròpia que cerca de manera exitosa amb el projecte de la Fira del Teatre al Carrer.

Aquest ambient festiu, de carrer, afecta la seva pintura, que representa motius vinculats, i també en les seves darreres il·lustracions, fetes amb llibertat i cromatisme viu, com al prospecte de les Festes de Sant Eloi a Tàrrega, el setembre del 1981, o al full informatiu de les Festes de Maig de Tàrrega del 1982.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre