La col·lecció de la Fundació Sorigué

El matrimoni Julio Sorigué i Josefina Blanco varen crear la Fundació Sorigué l’any 1985 i uns anys més tard varen impulsar un centre de dia per a discapacitats, com a eix principal de les seves activitats socials. La seva aproximació a les arts va començar a manifestar-se, però, amb una passió col·leccionista que va anar girant al voltant de la pintura catalana del segle XIX i del realisme contemporani. Aquesta evolució va tenir com a punt àlgid l’interès per l’obra d’Antonio López, amb qui varen establir uns vincles d’amistat personal i de compra d’obres emblemàtiques, dibuixos de gran format i dues escultures de guix, que varen significar un nou punt de partida per a la seva col·lecció. La construcció del conjunt residencial i d’oficines del grup Sorigué a Lleida, projectat per l’arquitecte Daniel Gelabert, va permetre la disposició d’uns espais condicionats per la presentació de la col·lecció i de les exposicions temporals. En aquestes dues plantes ocupava un lloc preferent l’obra d’Antonio López, que a poc a poc va anar derivant vers l’art internacional més actual. En els primers anys d’aquesta nova etapa de la col·lecció, la Fundació va adquirir obres de Tàpies, Tony Cragg, o Kieffer, i va donar a conèixer el seu fons com un present i un futur a tenir en compte.

El procés de compra d’obres, amb consells assessors qualitatius, va esdevenir un gran projecte que en principi havia de derivar en un gran museu que s’havia de bastir al pati adjunt a la seu de l’entitat a Lleida, i que després va reformular-se en el projecte PLANTA al complex que l’empresa té a la Plana del Corb, prop de Balaguer. L’antic espai de la col·lecció va destinar-se a les mostres temporals, i PLANTA va generar projectes específics que van creixent en la mesura que s’integren noves obres a la col·lecció. Visit de manera concertada, PLANTA acull ara mateix quatre obres majors, el Pavelló Kieffer, la gran instal·lació Double Bind de Juan Muñoz, i finalment Ocean without a shore de Bill Viola. Aquests projectes són peces de museu i simbolitzen l’ambició de la col·lecció de la Fundació Sorigué, destinada a aplegar obres majors, d’artistes majors, i d’estils diversos, en què Antonio López ocupa sempre un paper central, que el vincula als orígens de la mateixa col·lecció.

La disponibilitat d’aquestes obres nodreix els préstecs a mostres temporals, i posa al centre la col·lecció per adquirir noves obres i vincular els artistes a les possibles mostres individuals que es presenten a la seu de Lleida.

Trobem un salt qualitatiu en el context de Lleida mai vist. Un projecte de voluntat internacional arrelat a Lleida i amb voluntat de romandre, amb una plataforma de difusió a través del web de les activitats que genera el projecte PLANTA i acompanyat de mostres temporals, poques i qualitatives. La col·lecció té la dinàmica de donar vida i moviment a les seves obres i ja no aspira a tenir un museu propi on presentar-les. Si les obres són de qualitat i els artistes rellevants, aquest actiu serà el que prevaldrà en el present i en el futur.

La col·lecció s’ha manifestat oberta a descobrir talents internacionals desconeguts encara a Espanya, com ha estat el cas recent d’Óscar Muñoz, i en aquesta descoberta, la Fundació vol tenir un paper actiu que integra, lògicament, obres d’ aquest artista al fons de la col·lecció. En dues dècades, la col·lecció Sorigué ha disposat dels recursos i la voluntat de fer-se un lloc en el col·leccionisme europeu, prop dels artistes vius, dels grans artistes vius, que seran els clàssics de la postmodernitat.