SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La segona Fira de l’Escultura al Carrer s’esdevenia a Tàrrega l’estiu del 1984. A més de les obres al carrer es varen organitzar uns debats sota el terme genèric de “Ciutat i Art/Factum”. Eren unes taules rodones a l’Ateneu, on participaven pensadors de diversos camps, com Lluís Racionero o Joan Brossa. Una de les conferències més esperades va ser la de Christo.

La seva vinguda la va organitzar Daniel Giralt Miracle, que el va dur des de Barcelona juntament amb l’arquitecte Jordi Bonet, que llavors era Director General de Patrimoni de la Generalitat.

L’artista, mort la setmana passada, va arribar amb la seva dona, Jeanne Claude, i dos dels seus col·laboradors, Theodore Dougherty i Tom Golden. Tot just arribats a l’aeroport de Barcelona s’havia entrevistat amb Pasqual Maragall, amb qui havien acordat tirar endavant el projecte d’embolcallar l’estàtua de Colom, al port, i havien projectat fer-ho el juny de l’any següent. Òbviament aquest projecte no va prosperar.

Christo havia de fer la seva xerrada l’endemà, i aquella nit la passà a Tàrrega, i va aprofitar el temps per voltar per l’Urgell, acompanyat per Josep Minguell, que amb l’alcalde Eugenio Nadal eren l’ànima d’aquella iniciativa.

Vaig aprofitar aquests moment per entrevistar-lo, i recordo com m’explicava el seu interès per Barcelona i pel monument a Colom. La idea ja li venia del 1975. Li interessava especialment la seva ubicació, la perspectiva, ja que si en lloc de ser allà on era fos en un altre indret de la ciutat no li hauria cridat l’atenció. En aquella època va exposar els esbossos a la Galeria Joan Prats i es va generar una polèmica habitual en els seus projectes, sobre la necessitat i el cost que significava.

“Ets només un artista?”, vaig dir-li. “Ni jo sóc simplement un artista –respongué– ni els meus projectes són només artístics. Hi intervenen tantes coses... Arquitectura, pintura, enginyeria...que tenen moltes lectures. No es tracta d’una obra artística com s’entén tradicionalment. El que a mi m’interessa és la dimensió que aquests embolcalls assoleixen a l’espai, transformant-ho tot al llarg d’un període de temps, limitant la perspectiva i les proporcions.”

“Quin interès té venir a Tàrrega?” “És un error pensar que els Estats Units són sinònim de grans dimensions. Allà també n’hi ha, de nuclis petits com aquest, i el públic entén i col·labora en els meus treballs.”

“Quina col·laboració busca de la gent?” “En principi no havia de ser econòmica, ans al contrari. M’agradaria que la gent s’animés a donar suport al meu projecte d’embolcallar Colom i sobretot que ho veiés els tres mesos que estarà exposat a Barcelona.”

L’endemà hi va fer la seva intervenció amb una participació nombrosa de públic, on hi havia alguns dels escultors participants amb les seves escultures. Christo marxà i ni el juny del 1985 ni mai més aquell projecte del Monument a Colom va reeixir. Resta, però, com una idea sempre desitjada per l’artista. Tots els seus projectes xocaven sempre amb la resolució de grans dificultats. Per aquest motiu quan se’n sortia era realment un gran prodigi. Aquell any que va venir a Tàrrega havia modificat la superfície de les aigües de les illes Surrounded, a Miami, amb 180.000 metres quadrats de polipropilè i un pressupost de 2.250.000 de dòlars. El pressupost de la Fira de Tàrrega era molt més modest, però es va aconseguir cridar l’atenció del món de l’art, i la presència de Christo va significar un moment brillant, que diu molt dels seus promotors, i de l’ambició proposada.

tracking