Res personal, només negoci

La pel·lícula és àgil, té ritme, en ocasions endiablat. Ja des dels primers minuts, en aquesta fàbrica de nadons s’endevina un personatge al qual se li traurà molt partit: un executiu agressiu que sobre el bolquer porta vestit i corbata. Alhora, assistim a la idíl·lica vida d’un nen ben acompanyat pels seus pares, aviciat, estimat... això sí, fins que irromp a casa aquest nou membre dèspota, amb tics d’adult canalla. Aquesta nova proposta de DreamWorks, sempre intentant atansar-se als genis de Pixar, alterna diferents fases. Primer, el decidit enfrontament entre el nen relegat a un segon pla i el nou element distorsionador dels hàbits de la casa. Segon, una aliança entre tots dos per aconseguir una finalitat més complexa, una lluita febril i sense treva contra els plans d’un dolent ressentit, que resulta que té poca entitat per a l’empresa que la pel·lícula proposa. I tercer, aquesta recerca d’una conciliació tendra, carregada de bon rotllo, després d’haver estat testimonis d’innombrables males passades, de maliciosa i perversa conducta, per part d’una criatura que es fa propietària de la funció de principi a final amb els seus estratagemes i les seues ambigüitats, amb aquest tarannà despòtic que sorprèn per l’astúcia i la manca de benevolència. No hem d’enganyar ningú. Darrere d’aquesta dolça afabilitat del dibuix animat, s’hi amaga una complexa trama que pot despistar els més petits i poden ser els acompanyants adults els que més bé captin els frenètics episodis que ens proposa aquest treball, que guanya en originalitat i barra el que perd en acomodatícia presentació, en aquesta animació tan de la casa DreamWorks i el seu model estàndard i poc arriscat.