Crònica d'un segrest

El realitzador brasiler José Padilha es va plantar a la Berlinale i va guanyar enlluernant amb la seua visió realista de la violència a les faveles i en els explícits mètodes policials amb Tropa de élite, de la qual va sortir una altra entrega no tan potent però gens menyspreable en què la misèria ètica es donava la mà amb la misèria dels barris. Potser sigui per aquesta qualitat de mostrar d’una manera concisa la duresa objectiva que l’hagin fet responsable d’aquesta revisió històrica sobre el segrest d’un avió d’Air France el 1976 per alemanys irats (els seus líders de la Fracció de l’Exèrcit Roig havien mort a la presó) i palestins que pretenien l’alliberament de membres de l’FLP canviant-los per passatgers jueus. La Uganda del dictador Idi Amin Dada, concretament el seu desballestat aeroport, va ser testimoni d’una mil·limètrica operació de rescat calculada per la intel·ligència israeliana que va fer córrer rius de tinta. Amb aquests ingredients, la pel·lícula almenys prometia entreveure els racons de l’operatiu, contemplar llums i ombres entre els comandaments de Tel-Aviv, conèixer la naturalesa de segrestadors i segrestats, marcar el dia a dia com un nerviós pols que va paralitzar el món i, coneixent Padilha, resoldre l’atac llampec final amb resolució, deixant-nos sense alè. Però no, l’espera es manté en un tedi constant, els personatges queden estancats i el rescat es resol estúpidament alternant-lo amb un número de dansa moderna que no aporta res. Al final, un es queda amb aquella Victoria en Entebbe dels anys setanta que, sense ser res de l’altre món, era més rabiosa i això que 7 días en Entebbe ha tingut dècades per madurar els fets i ser, per tant, millor.

7 DÍAS EN ENTEBBE Direcció: José Padilha. Intèrprets: Rosamund Pike, Daniel Brühl, Eddie Marsan. Cine: JCA Alpicat. ★★☆☆☆