SEGRE
Jo sóc la tempesta

Jo sóc la tempestaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Al principi, en aquest pròleg de més de quinze minuts que ja presenta l’esdevenir d’aquesta sisena i espectacular entrega, l’indestructible i tanmateix humà Ethan Hunt pronuncia una  contrasenya, “Jo sóc la tempesta”, i no exagera el més mínim perquè quan Hunt i el seu equip comencen a moure’s, el món ja no és el mateix. D’aquella sèrie televisiva dels 60 que va encendre la metxa, ja no queda res perquè els temps canvien i perquè el que persisteix és l’acció, els nervis a flor de pell –tant per als personatges com per als espectadors–, aconseguir que l’impossible esdevingui possible. Tom Cruise és la reencarnació d’Ethan Hunt i viceversa, però aquí aconsegueix ser més terrenal, més fràgil emocionalment, malgrat que això no serà impediment per salvar el món d’aquests dolents entossudits a fer-nos desaparèixer de la capa de la terra amb amenaces nuclears. Aquest heroi assenyalat per tots té la virtut de trencar-se i recompondre’s entre tirotejos brutals vibrants persecucions en famoses ciutats, pilotar i lluitar en helicòpter o picar-se amb falsos aliats i un sense nombre d’oponents. Els més sofisticats estratagemes no només són familiars per a aquest home que porta la tempesta amb ell, sinó que al costat dels seus companys de batalla s’utilitzen com a contrapartida. No hi ha límit, tot és grandiós i aparatós, això és innegable, i la complexitat del seu embastat argument en l’embolic de noms, xifres i sigles queda superada pel soroll i la fúria. Pura adrenalina, vistosa exhibició perfecta i mesurada, com a maquinària de rellotgeria mil·limètricament ajustada perquè en tot moment et sobrepassi, t’enganxi i no et deixi anar fins als crèdits finals.

tracking