x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICADECINE
  • JUAN FERRER

Lluny dels homes

Actualitzada 14/09/2018 a les 11:00
Lluny dels homes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluny dels homes

SEGRE
100 DÍAS DE SOLEDAD
Cine: Screenbox Funatic
País: Espanya. 2018.
Direcció: José Díaz, Gerardo Olivares.
Durada: 93 minuts. Castellà.
★★★★

Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament; enfrontar sol els fets de la vida i veure si podia aprendre’n el que ella m’havia d’ensenyar. Vaig voler viure profundament i rebutjar tot allò que no fos vida... Per no adonar-me, en el moment de morir, que no havia viscut.” Aquesta frase, que és el cor mateix d’aquest magnífic documental –pel·lícula de no-ficció seria terme el correcte–, es troba a les pàgines del llibre Walden, o la vida als boscos, de Henry David Thoreau, que va viure més de dos anys en una cabana a la part més profunda del bosc, adaptant-se, utilitzant els recursos de la naturalesa i, en solitari, reflexionar sobre la vida i la importància capital que exerceix la naturalesa en nosaltres quan ens deixem envoltar per ella.

José Díaz, un home amb ànima d’explorador dels de veritat, amb inquietuds, amb les paraules de Thoreau com a sagrada saviesa apresa i entesa, va decidir viure cent dies aïllat, sol, sense cap tipus de connexió amb el món habitat.

Allunyat de tot i de tothom, fins i tot dels que més estimava, els fills i l’esposa, als quals al llarg d’aquest extraordinari treball de realitat salvatge ben filmada enyora i li produeixen aquestes davallades morals tan humanes i sentides.

José Díaz crea empatia, té la saviesa del que sempre anhela aprendre de tot el que el rodeja, escolta el silenci i pateix i es congela amb aquest gelat aire muntanyenc, i es fa seua una petita cabana al Parc Natural de Redes a Astúries, amb un grapat de gallines, un petit hort i el seu aliat més apreciat, el cavall Atila, al qual mima i entén en aquest retir per preguntar-se i entendre coses de la vida entre la satisfacció d’estar immers en un lloc d’extrema perfecció, però dur i en ocasions desesperançador, que apel·la a la melancolia, a l’enyorança i al record del germà difunt.

Però en aquest enclavament salvatge, José Díaz no està ociós, no només medita i parla en veu alta per explicar-nos els seus moments, sinó que els grava, els exposa amb una lògica aclaparadora, i aprofita la tecnologia audiovisual per mostrar la incontestable bellesa del lloc, la fauna que l’habita i els milions de fulles que com els flocs de neu cauen sobre una terra lliure del desembarcament de l’home. Un treball que hauria de ser de visionament obligat per a tothom sense exclusió, ja que es tracta d’una epopeia personal que un home enamorat de la naturalesa ha volgut compartir.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre