Qüestió de fe

Tocar els ressorts de la fe, qüestionar-los des de la perspectiva d’un home que ha vist l’horror de les guerres com a periodista, per posteriorment involucrar-se fins a la medul·la en la personalitat i en la vida d’una jove a qui sembla que se li ha aparegut la verge, desenvolupa una història complexa entre els diferents punts que conformen un fet tan torbador.

La aparición és una més que interessant proposta, potser excessiva no en el seu desenvolupament, però sí en la resolució, en què un fet que s’obre en diverses bandes acaba en una definició distant.

Al principi del film, un prestigiós reporter neteja de sang una càmera fotogràfica, l’eina del seu amic mort amb qui ha compartit històries de desolació en diferents fronts bèl·lics. Aquesta mort exercirà un gran pes en la seua moral, i un agut mal d’orella quedarà com a mal record del seu pas pel conflicte sirià.

Atesa la seua reputació, la seua experiència a la qual es pot unir la seua postura de no creient, el seu pragmatisme, el Vaticà li ofereix formar part d’un equip d’investigació entorn d’una jove a la qual s’ha aparegut la Mare de Déu en una petita localitat del sud francès, propiciant una peregrinació en massa, elevant la jove Anna, novícia i protegida pels religiosos locals, a la categoria d’elegida i embolcallada en santedat.

El director, guionista i productor francès Xavier Giannoli escapa d’intentar oferir una pel·lícula amb ànima de best-seller. Al contrari. Tracta el fet amb contenció, l’atansa al fet terrenal sense obrir fissures a la ficció, en gran part gràcies al personatge de Jacques Mayano –interpretat magníficament per aquest gran actor que és Vincent Lindon–, molt més preocupat pel costat emocional de la jove, pel seu passat, per les seues amistats d’orfenat, per descobrir la veritat sense deixar-se portar per mentides pietoses, ni per negocis de marxandatge religiós, ni per interessos diversos, sinó que en la seua consciència impera l’aspecte més humà, la veritat, en ocasions no exempta de misticisme.La aparición és una pel·lícula valenta, amb frases per emmarcar, com aquella que pronuncia el bisbe al cor del Vaticà quan assegura que tanta opulència ha allunyat l’Església de la humilitat de Crist.

Amb algunes escenes d’estranya bellesa entre passadissos de convent i plomes que tot ho envolten, o en aquests freds paratges on sembla que ha revifat la fe, transcorre aquesta pel·lícula que converteix un misteri marià en una profunda revisió sobre el nostre dogma i en les maneres d’interpretar-lo.