Des de l'infern

Amb tantes pel·lícules i documentals sobre l’extermini, la barbàrie, els camps de concentració nazis, imatges que congelen la sang mostrades per cineastes com Spielberg (La llista de Schindler), Polanski (El pianista), Resnais (Nit i boira), Lanzmann (Shoah) o Munk (Passenger), totes importants testimonis fílmics d’un temps de terror i mort, pot crear certa resistència atansar-se a la figura del presoner català a Mauthausen Francesc Boix, dins d’una producció pensada i realitzada aquí, i amb Mario Casas ficant-se a la pell de Boix, un home que va aconseguir donar testimoni de la massacre al crear una cadena per treure del camp els negatius de les fotografies que mostraven les atrocitats comeses, i després de la guerra, testificar contra aquells assassins en el procés de Nuremberg i Dachau, fets reflectits al documental de Llorenç Soler Un fotógrafo en el infierno que es pot visionar a través de YouTube.

Doncs bé, El fotógrafo de Mauthausen és una pel·lícula digníssima, utilitza el seu ajustat pressupost eficientment, aconseguint crear sentiments entremesclats d’horror, ràbia i pesar cap a les víctimes i els seus botxins. Cert és que existeixen similituds amb altres produccions, com la mort a l’estil d’American History X o en aquest teatre de revista per a presos i comandaments similar al d’¡Ay, Carmela! No importa, estem davant d’un treball seriós i honest sobre un home extraordinari, i en el qual Mario Casas demostra amb escreix que és un magnífic actor. Un record que ha de romandre en la memòria sobre tants herois perduts, que Espanya, tan democràtica ella, ni tan sols ha reconegut i honrat. Quina vergonya.