La vida i res més

Ja fa més de 15 anys, un no va poder fer res més que meravellar-se davant del primer documental d’un anònim Isaki Lacuesta titulat Cravan vs Cravan al voltant d’un poeta que boxejava i que va desaparèixer al mar. Després han arribat més treballs i ja no només és conegut, sinó molt reconegut en premis per la seua solvència cinematogràfica. Després de dotze anys de La llegenda del temps entorn de la infantesa i els anhels de dos germans, Isra i Cheíto, a la Isla de San Fernando gaditana, Lacuesta torna per mostrar-nos aquests dos personatges ja adults, un d’enrolat en la marina, estable en el seu matrimoni, somiant obrir algun dia una fleca; l’altre, Isra, el que porta el pes d’aquesta història que afronta entre la ficció i el documental i on la improvisació els converteix en ells mateixos, sortint de la presó per trobar-se amb el rebuig familiar, amb tres filles petites que són l’únic que l’il·lumina, i amb totes les tares que el van portar a l’enfonsament personal, traumatitzat per la mort violenta del pare, i per un passat de drogues que el va enviar a l’infern. Ara, intentarà recuperar la fe, la possibilitat d’una vida millor, però està associat al fracàs, a la falta d’oportunitats, a la impossibilitat de regenerar-se davant d’una realitat tatuada de desgràcies. Hi ha a Entre dos aguas realisme, parts i actes d’amor, cansament i ambient miserable, tragèdia d’un present estancat i un futur inexistent. Tot desenvolupat amb el segell de l’autèntic, fins i tot arrossegant un excessiu metratge i aquesta gens quotidiana que es repeteix amb constància, detalls, tanmateix, que no són obstacle davant de la incontestable mestria de Lacuesta per mostrar pura veracitat.