Naix una República

No és cap sorpresa elogiar els retrats d’època que tant britànics com francesos imprimeixen a les seues pel·lícules, cuidades fins al detall, utilitzant de forma magistral els espais per on es desenvolupen les històries de la història, col·locant en escena repartiments ambiciosos, a l’altura de les pretensions que es tenen quan s’aborden temàtiques que han marcat el pols de la humanitat.

La Revolució Francesa té components extraordinaris per poder explicar-se des de diverses perspectives i no poques produccions dirigides per grans cineastes en donen crèdit.

El realitzador Pierre Schoeller compon una elaborada epopeia que inclou des de la presa de la Bastilla el 1789 fins a la mort a la guillotina del rei Borbó Lluís XVI, i ho fa jugant a diverses bandes, des de l’òptica d’una família involucrada en cada episodi del famós alçament d’un poble empobrit contra la corona, passant pels representants de l’Assemblea Nacional, en què Danton, Robespierre, Lafayette o Marat diuen la seua, fins a arribar a la hieràtica figura del rei, reprimint, acceptant una constitució amb cessions però que el deixaven en una situació favorable i, finalment, sentenciat a mort.Un pueblo y su rey pateix certs alts i baixos a l’entremesclar el drama d’uns fets sagnants amb aquesta ficció proporcionada per personatges que s’intercalen amb altres d’enorme pes històric. La crònica d’éssers anònims, algun dels quals amb poca substància, amb aquesta lliçó de moments essencials en l’esdevenir del futur d’un país que es debat entre mantenir una monarquia o, al contrari, eradicar-la per instituir una república.

Dins d’aquest mosaic, destaca el teixit amb què la pel·lícula ens atansa a un canvi polític que ha marcat el present d’altres, de treure’s de sobre velles lleis proteccionistes per obrir una democràcia que donés veu a aquells que eren invisibles i que al cap i a la fi formaven el cor mateix d’un país. Com també els interessants diàlegs i reflexions de personatges a la recerca de raonaments que encara tenen plena vigència avui dia. Frases com la que un ciutadà pronuncia des de la saviesa d’un poble escarnit i humiliat: “La constitució és un contracte. Si ens posa en perill, doncs es trenca i en fem una altra. On és el problema? Això no és anarquia, és justícia.”

Malgrat moments que no acaben d’encaixar a causa d’un evident alentiment narratiu, Un pueblo y su rey guarda més d’una seriosa consideració sobre l’esdevenir dels dies.