En aquest món

El veterà realitzador canadenc Denys Arcand dispara amb bala i no deixa canya dreta en aquest món de brutes martingales econòmiques, on la cultura dels diners permet un joc camuflat de legalitat que, tanmateix, és directament un mercat de lladres. Arcand, amb la sagacitat que precedeix les seues anteriors pel·lícules com El declivi de l’imperi americà o Les invasions bàrbares, que juntament amb aquesta formen una trilogia carregada de crítica social, promou un relat amb caires de comèdia policial, una àcida reflexió, utilitzant un personatge atípic, un llicenciat en filosofia que treballa com a repartidor, un home compromès amb les bones accions que es veu embolicat en un violent atracament i es queda amb el botí. A partir d’allà, tot és un joc del ratolí i el gat amb la policia, amb els perdonavides propietaris dels diners, formant-se gairebé per casualitat una espècie de banda que intentarà utilitzar la xarxa financera global, que té noms i cognoms de grans corporacions i paradisos fiscals, per aprofitar les regles d’aquest brut tripijoc econòmic. La caída del imperio americano és mordaç, col·loca éssers als antípodes els uns dels altres i els uneix per una causa, i a més té un ritme que no decau, on la filosofia demostra que la intel·ligència avui dia perd importància davant de la mediocritat, una cosa magníficament expressada en el principi de la cinta amb una conversa de cafè que és tota una declaració sobre l’estat de les coses. Certament, el film manté un to idealista, premia i castiga segons la seua amoral implicació en l’assumpte o en la manera d’aprofitar els seus interessos dins d’aquest laberint especulador que ens envolta.